Records de la tia Mercè
Quan érem petits, el dissabte al matí jugàvem al "camp de futbol" de la comunitat. Llavors hi havia una porteria feta de fusta, a on ara hi ha la cistella. L'altra porteria no recordo gaire com era, diria que un parell de pedres o maons. Si enmig del partit, en Marc deia una paraulota, automàticament sortia la tia Mercè per la finestra amb la seva frase feta:"et rentaré la llengua amb sabó". En Marc i la Maria, quan eren petits, no els agradava gens menjar fetge. Un dia que la tia Mercè es trobava malalta i no podia cuinar, va resultar que el menú setmanal marcava que tocava menjar-ne. Els seus fills li van dir que havien complert escrupolosament amb el menú, quan de fet, van aprofitar l'avinentesa per cruspir-se una altra teca. De fet es pensaven que l'havien ben enredat. Fa uns anys el meu germà, quan ja era pare, em va comentar l'anècdota, em va dir que quan un està malalt no està per brocs i que segur que la tia Mercè sabia que l...