La més gran de la Tribu (...i feminista)

Des de l'any 1863 l'estació de la Plaça Catalunya de Barcelona ha sofert diversos canvis i remodelacions . Quan jo era petita, els anys 60 era gris i fosca però a mi m'agradava molt perquè quan hi anava amb els meus pares i les meves germanes era x anar a esperar familiars molt estimats o bé perquè marxàvem ...  Ara és igualment soterrada però molt ben il·luminada i amb espais amples. Per qüestions personals o de feina he utilitzat molt el tren de Rodalies que va i ve del Maresme a Barcelona. M'ha agradat sempre aquesta estació i el que no sabia era que la va remodelar una arquitecta: Anna Bofill Levi. Moltes persones coneixen el cognom Bofill pel germà arquitecte, però potser poques saben de l'existència i el treball de l'Anna; aquesta societat masclista que tenim segueix silenciant les dones... Les transparències i les formes semicirculars que la Sra. Bofill va crear per a l'estació de Plaça Catalunya el 1992 , donen una sensació d'amplitud...

Pot ser que tinguis un fill o filla amb tendència a veure les coses negres. Tranquil·litat, hi ha remei. Et preguntes: com pot ser si a casa tots som alegres com castanyoles???  Naixem amb una temperament que és innat però resulta que el caràcter és modificable i canviable , per tant pots ajudar al teu fill a no deixar-se arrossegar per pensaments negatius (en un altre post parlarem de temperament, caràcter i personalitat ). Des dels 5 o 6 anys nens i nenes s'adonen que tenen un pensament intern que des de fora els altres no podem “veure” . S'adonen que tenen com una  “veueta interior” que to t el dia xerra. És en aquesta veueta interior que podem incidir si té tendència a pensar en negre. Silenciant aquesta veu l'ajudem a calmar-se, calma la ment, calma el cos. Els budistes ens parlen del “mico boig” pensaments que salten i salten i ens cansen moltíssim. Des de fa uns quants anys s'ha vist que els pensaments influeixen en moltes de les coses que fem i en...

Un dia caminava x la platja i el sol no em deixava veure res. Vaig pensar: Necessito unes ulleres de sol. Em puc comprar unes Calvin Klein que he vist super guapes a l'Óptica. Vaig anar a la botiga decidida a comprar-me-les però quan vaig saber-ne el preu em vaig esgarrifar!!! Eren precioses però caríssimes. I rumiant rumiant vaig arribar a la conclusió que és molt diferent “necessito” que “vull”; és molt diferent tenir necessitat d'alguna cosa que desitjar-la. I està clar que en aquesta societat occidental nostra tot ens empeny a consumir, no per cobrir necessitats bàsiques sinó per pensar que necessitem sofisticacions. Una de les bones coses que ens ha procurat passar aquest virus salvatge que encara tenim al voltant, és que molts ens hem adonat que podem viure amb menys i més simplificadament. Hi estàs d'acord? Donant voltes al tema necessitar-voler em va venir al pensament la Piràmide de necessitats humanes de Maslow (veure imatge a dalt) Abraham Maslow (1908-...