Montserrat Abelló, poeta, traductora, mare de família, feminista i lluitadora
Després d'uns dies de descans, aquí estic.
La Tardor és temps de reflexió. En aquest país nostre i voltants, comença a fer fresca i ve de gust estar a casa amb sofà, llibre o tele amb sèrie i manteta. (Encara que darrerament hi ha hagut tardors que gairebé hem pogut menjar les castanyes i els moniatos de Tots Sants en bikini...)
Doncs bé com que aquesta tardor és inusual perquè ens segueix atacant un virus salvatge i descontrolat, res millor x alleujar l'anim i calmar el mico xiflat que és el nostre pensament quan es desborda, res millor et deia, que unes bones frases o poemes x reflexionar.
Per reflexionar o simplement pel gust d'escoltar el so d'unes paraules ben escrites.
Has provat de llegir poesia en parella? I en família? Nens i nenes són increïbles captant la musicalitat de les paraules...I les persones adolescents que tens al voltant també agrairan que els hi dediquis un poema ben xulo, llegit en veu alta. Prova-ho, veuràs.
I si ho fas de la mà de Montserrat Abelló, poeta, traductora, mare de família, feminista, lluitadora, voldràs llegir més de tot el que va escriure que va ser molt.
Ella mateixa va escriure:
Per això, com que sóc filla d’aquesta terra tan trepitjada, he sortit rebel.
Llegeix la seva biografia, val la pena (1)
Vaig tenir la sort de conèixer-la i el seu aspecte i les vivències viscudes em feien pensar molt amb la meva mare. O sigui que em va caure doblement bé i quan vaig llegir el seus poemes i la seva autobiografia ja no la vaig deixar de rellegir.
Afortunadament els darrers anys de la seva vida se li va valorar al nostre país, a la seva terra, tota la feina que va fer.
Aquí va un tastet: (2)
PARLEN LES DONES
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
I si ho fas de la mà de Montserrat Abelló, poeta, traductora, mare de família, feminista, lluitadora, voldràs llegir més de tot el que va escriure que va ser molt.
Va néixer a Tarragona el 1918 i va morir a Barcelona el 2014 amb 96 anys. Va viure la guerra civil del 1936 i es va haver d'exiliar, com moltes de les persones demòcrates que van haver d'abandonar la seva vida per no morir afusellats o a la presó.
Ella mateixa va escriure:
Per això, com que sóc filla d’aquesta terra tan trepitjada, he sortit rebel.
Llegeix la seva biografia, val la pena (1)
Vaig tenir la sort de conèixer-la i el seu aspecte i les vivències viscudes em feien pensar molt amb la meva mare. O sigui que em va caure doblement bé i quan vaig llegir el seus poemes i la seva autobiografia ja no la vaig deixar de rellegir.
Afortunadament els darrers anys de la seva vida se li va valorar al nostre país, a la seva terra, tota la feina que va fer.
Aquí va un tastet: (2)
PARLEN LES DONES
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
PLANTAR SOBRE LA TERRA
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
(D’El blat del temps, 1986)
Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.
El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó.
-Fotografia de Montserrat Abelló: Fiona Morrison.
Per saber-ne més:
(1) Abelló, Montserrat (2015) El miracle és viure. Vivències.
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
(D’El blat del temps, 1986)
Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.
El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó.
-Fotografia de Montserrat Abelló: Fiona Morrison.
Per saber-ne més:
(1) Abelló, Montserrat (2015) El miracle és viure. Vivències.
"el mico xiflat que és el nostre pensament quan es desborda"... Molt gràfic. M'encanta! I els poemes de la Montserrat Abelló, també! <3 Bona proposta.
ResponElimina