Aiii, quanta confusió amb això d l'amor!!!

M'ha vingut aquesta idea al cap després de llegir una entrevista a un polític espanyol jove (1). La periodista li pregunta:

- L'amor dura per sempre? 

 

Contesta el xicot tot convençut: No; i passa a definir què és el que pot durar, definint justament el que seria cuidar l'amor...

 

Diu també que l'amor romàntic ha fet molt mal perquè ha fet creure que dura per sempre. Començo per argumentar l'últim paràgraf:

 

Evidentment les pel·lícules i els llibres romàntics on la vida en parella són tot flors i violes són

una mentida. I una crueltat per la vida emocional sobre tot de les dones. 

 

Fins fa pocs lustres les dones no podien estudiar. Moltes no havien anat mai a escola per ser nenes. Eren analfabetes a la força

 

De joves no les deixaven treballar fora de casa, no podien pintar, ni escriure, ni compondre música. Moltes ho feien d'amagat (amants i marits moltes vegades signaven les obres d'elles, està documentat)

Els tallaven les ales i els prometien que si buscaven bé trobarien l'amor de la seva vida per sempre, serien feliços i menjarien anissos. I apa a ser bones esposes i mares. Quanta crueltat!!!

 

Tan feliç i bona mare que és una dona que té fills i una feina q l'apassiona :)

Passo ara a aclarir conceptes que és allò que molts confonen:

L'enamorament és una emoció i com a tal pot ser una explossió de xispes, papallones a l'estòmac, ganes de veure i estar amb l'altra persona. 

 

Fogots en les trobades -si es pot- Normalment s'acompanya d'un abobament en les conductes de la vida quotidiana quan l'objecte d l'enamorament no és allà davant:) 

 

I quan dura aquesta fase? Doncs depèn de les persones, de les circumstàncies, etc.

La cosa es va calmant i aleshores tocarien vàries coses:

- La primera acceptar la transformació. L'emoció dóna pas a un sentiment que ve a ser com una barca que navega més assossegada.

I aquest sentiment és el que anomenem amor, una barreja d tendresa, respecte a l'altre, confiança, complicitat, ganes de compartir i moltes altres coses. Però és clar, això s'ha de cuidar, sol no es manté, necessita la cura dels implicats.

 

Faig un parèntesi: 

 

Hi ha persones que no tenen cap interès en passar de fase. Només els agrada l'enamorament amb la muntanya russa d'emocions que comporta. Són aquelles persones que tenen una parella darrera l'altra...

I com ho cuidem?
Doncs ja sabeu q en Psicologia no hi ha receptes però si suggeriments:

1. Acceptar q la fase d l'enamorament s'acaba i per tant allò canviarà.
2. Reservar-se estones d 'intimitat, de conversa, de passeig.
3. Cuidar la sexualitat (q no cal q sempre sigui la bomba: practiqueu  la lentitud, la tendresa.
4. Escoltar l'altre (mòbil lluny)
5. Tenir amics propis
6. Tenir amics en comú
   
7. Tenir aficions i hobbies propis
8. Tenir aficions i hobbies en comú
9. Tenir petits projectes propis (no cal grans coses) projectes que et facin llevar al matí amb il·lusió
10. Compartir projectes que il•lusionin els dos.
11. Hi ha també un factor Sort: trobar algú amb el que hi hagi més encaixos que desavinences 
12. Riure, ballar....

Però la vida és la vida. He vist parelles que s'han estimat durant anys i han acabat amb separació. Per què?

• Un terrabastall gros: la malaltia o la mort d'un fill.
• Crisi no treballada, passa un tercer i c'est fini
• Es van fent grans; un dels dos segueix evolucionant, encuriosit per la vida,
• Un es mou física i mentalment. L'altre es penja a la parra..

Doncs mira allò q diuen: Fue bello mientras duró.

 

Però com q ja saps q m'agrada acabar els post amb optimisme m'agrada dir-te una cosa:
Si vius en parella i us estimeu, cuideu-vos i cuideu la relació. Sense oblidar q ningú és perfecte 

Apa espero els vostres comentaris al blog. Moltes gràcies

 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

(1) Entrevista a Íñigo Errejón. Revista Marie Claire, febrero. Pàg 146