Gairebé 50 anys de caminar juntes

Els teus encantadors fills i el Rafa em demanen que expliqui alguna anècdota o record que tingui de la meva amiga de l’ànima, la Mercè, però, sincerament, no sé per on començar. Són gairebé 50 anys de caminar juntes amb el que això comporta de records i anècdotes. Des de l’institut –quan només tenies en Marc- fins a fer de super àvia, tu amb experiència consolidada, jo acabada d’estrenar. Entre mig “aventis” amb els respectius fills; excursions amb els 4x4; l’escapada a Marrakeix; caps d’any a Teià amb la teva mare i el “come navajas” o sigui, en Guillem; més caps d’any amb les autocaravanes començant pel Delta de l’Ebre i la darrera a Cadaqués... en fi, que amb una excusa o altra vam fer uns quants quilometres junts. Anècdotes? Unes quantes, records??? Tota una vida.

A banda de les sortides que fèiem els quatre, la Mercè (Merseditas) va ser la meva germana gran. Amb uns sola trucada ja fèiem un cafè, visitàvem una exposició, caminàvem per la platja o la muntanya, parlàvem dels fills i de les corresponents parelles, comentàvem llibres, per cert, em va quedar pendent de comentar el llibre “Dones Valentes”, quin títol tan adient per a tu!!!

Pel que fa al blog, quina bona idea compartir els teus coneixements i vivències amb els amics. Recordo que quan la Maria em va dir que havies marxat en pau i amb serenitat –dues paraules molt adients per tu-, estava llegint el blog titulat “Una tasseta de caldo”, entre altres coses deies que ...quan les coses no marxen bé, és bo prendre’s una tasseta de caldo fet per l’àvia...També dius que ...és bo acceptar la tristesa i posar-hi remei per afrontar-la... doncs bé, en aquell moment tan difícil, he de dir que amb una tasseta de caldo no en vaig tenir prou, hagués necessitat una olla sencera.

He d’anar acabant, 50 anys donen per molt. El munt de vivències els porto amb mi. He intentat fer un petit resum perquè tothom es faci una idea del que ha estat tenir una gran persona al meu, al nostre
costat.

Mercè, gràcies per compartir amb mi i amb els meus, bona part de la teva vida, de la vostra vida. Has estat una gran companya, una fantàstica mestra en tots els sentits, una excel·lent mare i companya i una fantàstica i entranyable àvia.

Pere i Marta