Manifest del 8 de Març de 2021
Un nou 8 de març ens aplega per a commemorar el Dia Internacional de les Dones.
Estem aquí per continuar reivindicant i per recordar especialment una dona, una de les nostres: la Mercè Escribano que malauradament aquests dies ens ha deixat.
Li haurem d'agrair sempre la seva tasca de divulgació i el seu compromís feminista.
MERCÈ ESCRIBANO BERGA
Va néixer un 18 d’abril de 1952 a Barcelona i va venir a viure a Teià en la dècada dels 80.
Era mare d’en Marc, la Maria i la Natàlia, àvia feliç i orgullosa d’una bona colla de criatures d’edats variades que li donaven grans alegries. Era una dona vital, li agradava llegir, escriure, ballar i viatjar(cosa que feia sovint amb el seu company de vida, en Rafel).
També li agradava cantar i ho feia a la Coral Esclat de Teià. Participava en la vida cultural i social del poble.
Professionalment, sempre deia que era parvulista, mestra i psicopedagoga perquè havia passat per totes les etapes educatives, a més d’haver fet alfabetització per a adults immigrants al GRAM. Va fer una gran tasca educativa. I sempre lligada en el món educatiu va ser cofundadora del grup Fills. Últimament havia fet un Bloc en el qual exposava temes d’educació emocional.
El moviment feminista dels anys 70 li va obrir la ment en el Feminisme de la Diferència posant en paraules moltes de les qüestions que ella es plantejava. Seguint cursos i diversos seminaris, va muntar juntament amb la historiadora, Pilar Navarro uns tallers de lectura sobre Història i Psicologia per a dones a diverses bilbioteques del Maresme i un d’ells el van fer a la Unió. D’aquest curset, va sorgir el Grup Dones 21, ara fa 22 anys aproximadament. I aquí seguim llegint i lluitant.
Per tot, això, avui li volem expressar el nostre reconeixement. Gràcies, Mercè, has deixat petjada!
MANIFEST
Ens tornem a trobar aquest 8 de març, el dia en que pobles i ciutats de tot el món reivindiquen la plena igualtat entre dones i homes.
Després de molts anys de lluites feministes tenim un marc legal que reconeix la igualtat formal. Però, aquesta igualtat formal és la solució?
No. És un primer pas, però a la pràctica no representa la igualtat real, perquè patim discriminacions en multitud d’àmbits de la nostra vida:
· Perquè seguim cobrant menys que els homes, tot i fer les mateixes feines i tenir les mateixes qualificacions.
Estem aquí per continuar reivindicant i per recordar especialment una dona, una de les nostres: la Mercè Escribano que malauradament aquests dies ens ha deixat.
Li haurem d'agrair sempre la seva tasca de divulgació i el seu compromís feminista.
MERCÈ ESCRIBANO BERGA
Va néixer un 18 d’abril de 1952 a Barcelona i va venir a viure a Teià en la dècada dels 80.
Era mare d’en Marc, la Maria i la Natàlia, àvia feliç i orgullosa d’una bona colla de criatures d’edats variades que li donaven grans alegries. Era una dona vital, li agradava llegir, escriure, ballar i viatjar(cosa que feia sovint amb el seu company de vida, en Rafel).
També li agradava cantar i ho feia a la Coral Esclat de Teià. Participava en la vida cultural i social del poble.
Professionalment, sempre deia que era parvulista, mestra i psicopedagoga perquè havia passat per totes les etapes educatives, a més d’haver fet alfabetització per a adults immigrants al GRAM. Va fer una gran tasca educativa. I sempre lligada en el món educatiu va ser cofundadora del grup Fills. Últimament havia fet un Bloc en el qual exposava temes d’educació emocional.
El moviment feminista dels anys 70 li va obrir la ment en el Feminisme de la Diferència posant en paraules moltes de les qüestions que ella es plantejava. Seguint cursos i diversos seminaris, va muntar juntament amb la historiadora, Pilar Navarro uns tallers de lectura sobre Història i Psicologia per a dones a diverses bilbioteques del Maresme i un d’ells el van fer a la Unió. D’aquest curset, va sorgir el Grup Dones 21, ara fa 22 anys aproximadament. I aquí seguim llegint i lluitant.
Per tot, això, avui li volem expressar el nostre reconeixement. Gràcies, Mercè, has deixat petjada!
MANIFEST
Ens tornem a trobar aquest 8 de març, el dia en que pobles i ciutats de tot el món reivindiquen la plena igualtat entre dones i homes.
Després de molts anys de lluites feministes tenim un marc legal que reconeix la igualtat formal. Però, aquesta igualtat formal és la solució?
No. És un primer pas, però a la pràctica no representa la igualtat real, perquè patim discriminacions en multitud d’àmbits de la nostra vida:
· Perquè seguim cobrant menys que els homes, tot i fer les mateixes feines i tenir les mateixes qualificacions.
- Perquè seguim tenint taxes d’atur superiors a les dels homes.
- Perquè seguim invertint el doble de temps que els homes a les feines de la llar i les tasques de cura.
- Perquè les alcaldesses representen només el 23% del total d’alcaldies.
- Perquè les regidores representen el 44% del total de les regidories.
- Perquè les dones continuem infra representades en les activitats d’investigació científica i tècnica.
- Perquè els nostres drets sexuals i reproductius o no estan reconeguts o no estan garantits o estan limitats i no son efectius per a totes les dones.
- Perquè patim assetjament i violències pel sol fet de ser dones: violències sexuals, físiques, econòmiques, institucionals...
Som la meitat de la població mundial les que estem patint aquestes discriminacions!
Es per tot això que demanem, un any més, a les institucions, als agents socials i a la ciutadania, un compromís ferm per avançar cap a una societat igualitària.
Perquè volem cobrar el mateix per la mateixa feina. Perquè volem ser valorades. Perquè volem un món sostenible. Perquè volem que les cures es reparteixin justament. Perquè volem tenir treballs decents i dignes. Perquè no volem que ens assetgin. Perquè no volem que ens matin.
La sororitat és la nostra arma; una arma multitudinària que ens permetrà seguir avançant.
Volem justícia social, igualtat i llibertat!
Col·lectiu de Dones 21
8 de Març de 2021
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada