La més gran de la Tribu (...i feminista)

Estimada Mercè Quan he entrat al teu bloc per primera vegada, he pogut llegir temes i escrits de persones que m’han commogut. Recordo tantes coses quan de joves vàrem compartir!. Jo, una nena-noia que pràcticament començava a volar i tu amb un any més et veia ja tota una noia experimentada i inquieta… Recordo la casa al Raval quan venia a estudiar i la teva mare ens preparava un bon berenar.  Llegint a la Rosalia, ohhh, quins records! Estudiàvem primer d’ Itínera al CIC i després Jardineres educadores, va ser com obrir una finestra nova que em va permetre descobrir que realment l’educació dels infants m’ importava, cercant la seva essència, que ja la tenia manera intuïtiva.  Vàrem fer pinya amb la Rosalia, amb la Pilar, la Maria, però sobretot amb tú.  Em sento molt agraïda de saber que has format part de la meva vida i que vàrem compartir familia, amistats durant força temps, encara que la vida t’obra altres camins i vàrem perdre el contacte freqüent.  Quan em van c...

Hola Mercè, Recollir en unes línees tot el que has representat per a mi se’m fa complicat perquè són tants els records que m’acompanyen que no sé per començar. Tota la meva infància i part de la meva adolescència, quasi res eh ? Hi ha una imatge de tu que sempre se’m fa present i sempre m’ha inspirat molt. Quan ens portaves a la Maria , la Natalia i a mi amunt i avall amb el teu cotxe negre em fascinaven els teus peus descalços mentre conduïes. Recordo que em sorprenia i em feia somriure i sempre pensava, «jo de gran també conduiré descalça», i saps què ? Que a l’estiu condueixo descalça,et recordo i somric. Recordo també que un estiu vas començar a deixar-me llibres superinteressants i així em vaig enganxar a la lectura, aquell estiu concretament en vaig llegir 14 !!! Acabava un i ja tenies el segon preparat i des d’aleshores no he deixat de llegir. També recordo la teva posició tant teva quan cuinaves, amb la cama dreta recollida sobre la teva cama esquerra, una paella al foc i la cu...

Per la nostra estimada Mercè Tenim el cor trencat, de tristesa. Potser no era la teva hora i menys marxar així, amb solitud. Hem compartit tantes coses...Vas arribar amb una pèrdua i ara et perdem a tu. Segur que allà on estiguis, estaràs amb nosaltres, perquè sempre estaràs en el nostre cor. En la pell estan gravades tantes abraçades..., tots els nostres sentits estan impregnats de cançons, de pessigolles, de carícies, de mirades, de sentiments, d'estimació. Hem creat una gran família de cor, hem compartit moltes coses i ens hem acompanyat. Ara t'acompanyem a tu, Mercè, en el teu viatge. Quan la tristesa deixi pas als bons records i puguem sentir que estàs bé, que continues present en les nostres ballaruques, quan les tornem a fer, brindarem per tu i un gran somriure t'enviarem ple d'amor. Bon viatge. T'estimem Albert, Àngela, Carme, Esteve, Isabel, Maritxu, Roser, Aina, Lola i Teresa    

 Mercè, la meva Padrina i amiga de la meva Mare, hagués estat bé tenir més temps per nosaltres, recordo anar de petita a jugar a casa teva amb els teus tres fills, recordo les teves salutacions per telèfon després de llargues converses amb la Rosalia, sempre demanant com estava o donant records, recordo la Mare explicant aventuretes vostres de joves, però sobretot recordo un dia, jo ja adolescent, que em vas convidar a prendre quelcom tu i jo a soles i vam tenir una conversa llarga i bonica... Em va fer molta gràcia que em dediquessis aquell temps i que t'interessessis per mi i les meves coses i recordo que em vas regalar la novela de Kenize Mourad "De parte de la princesa muerta" i em vas dir que era una història real i que m'agradaria, i així va ser; encara guardo aquest llibre a la biblioteca de casa, m'ha acompanyat  pels diferents llocs on he viscut, és un llibre d'història, de llibertat i de feminisme, amb una dedicatòria que diu "Bon ...

Volem ser Jardineres ! -Volem ser Jardineres! -Què dius ara ? -Sí, Jardineres , amb majúscules, Jardineres Educadores -Per educar plantes ? -No , acompanyar els nens en el seu creixement personal  Educadores de Jardí d Infants I allà que ens varem anar les dues a l ESCOLA DE JARDINERES EDUCADORES ,del CIC,i com ens va agradar...recordes ?I allà ens varem formar com a Jardineres i varem fruīr de la nostra feina a l escola, i tant si varem gaudir...i a casa amb els fills...i desprės amb els nets...Molts anys envoltades de criatures...TOTA LA VIDA ! Xerra que xerraràs T enrecordes d aquell dia d excurssió sl Montseny, quan estudiavem Itinera al CIC ? Que ens varen deixar una hora "lliure" , i que tot passejat pel bosc, xerra que xerraràs, com dues cotorres ens varem oblidar del rellotge i van haver de venir a buscar nos perque hi teníem a totes esperant nos a l autocar a punt de marxar ? T enrecordes ? Ai ! Ara que hi penso, de què carai parlavem ? Què era tan importa...

Hola Mercè, bon dia. Voler resumir la teva vida i la teva generositat en una full, es "tarea imposible". Ara et volem dir, en aquests moments tant tristos per tot nosaltres, es que tu has estat el pal de pagès de tota la família, com així ens han dit les persones que et coneixien... Ho volies celebrar tot, els aniversaris, el Tió, el Nadal, els Reis, les vacances i sempre amb la il.lusió que posaves implicant a tota la família, fent llistes, horaris, menús i punts de trobada. Feies els regalets pensant en cadascú de nosaltres, eren regals “ superpersonalitzats”, embolicats en papers de vius colors amb la seva dedicatòria. El meu sempre eres nines de paper retallables, targetons que portaven un val de regal, saquitos olorosos de la lavanda, o un vestidet de disseny per la meva nina de miniatura, i pel Joan el llibre d´història que tant li agrada. No oblidem les teves etiquetes, les posaves a cada regal, amb aquella lletra cultivada i plena de generositat, encara sento el sorol...

Hola Mercè! Molt apreciada i estimada amiga! Ja veus, sempre et deia que trobava mil inconvenients tècnics per escriure en el teu bloc i comentar-hi idees al fil de les teves propostes. M’agradava tant llegir-te! ... Recordes que dèiem “mai és tard per fer quelcom, sempre arriba el moment per fer-ho i gaudir-ne” Quants records amiga! Beneit el dia que ens vam conèixer, agafadetes de la ma, , entrant per primer cop a l´escola de la Sagrada Família d´Avinyò, ¿teníem 6 o 7 anys?, he perdut el compte...la espontaneïtat intuïtiva pròpia de la infància. Aquell estat vibracional de l´anima que entropessa amb qui et reconeix amb la mateixa identitat. Així, hauríem de seguir durant totes les etapes de la nostra vida, alimentant la evolució del esperit per arribar a la Essència Creativa. Tu, amb la saviesa, perseverança, com dona (“No es neix dona, una arriba a ser-ho...” com deia Simone de Beauvoir), has estat apassionada i entregada a viure la realitat que tu mateixa has construït. Ho has acon...

Les millors amigues deixen empremtes no cicatrius: Quan vam arribar a Teià, l’any 83,   la casualitat   de ser novingudes al poble, amb ganes de viure la   seva vida social, inquietuds,   com a pares   amb fills de les mateixes edats, Cau,   Coral , etc. ens vam fer amigues. Vam créixer en la vessant educativa en la qual vam treballar plegades i vaig aprendre molt amb tu, els teus blocs. Vam treballar en el món de la immigració, el Gram,   on vam aprendre de l’experiència i conèixer altres cultures, formes de viure i entendre la vida. Em vas introduir en el Moviment feminista a través del Curs d’Història   i les lectures que vam compartir. Gràcies! Teníem en comú, unes mares que eren les   nostres referents i   quan podíem   i, les teníem aquí, intentàvem fer trobades. Quines lliçons que ens donaven amb la seva fortalesa. Moments de confidències, de problemes de salut, de fills, moments de silenci però de molta empatia. ...