Mercè, no t'oblidarem

Hola Mercè, bon dia.

Voler resumir la teva vida i la teva generositat en una full, es "tarea imposible".

Ara et volem dir, en aquests moments tant tristos per tot nosaltres, es que tu has estat el pal de
pagès de tota la família, com així ens han dit les persones que et coneixien...

Ho volies celebrar tot, els aniversaris, el Tió, el Nadal, els Reis, les vacances i sempre amb la il.lusió
que posaves implicant a tota la família, fent llistes, horaris, menús i punts de trobada.

Feies els regalets pensant en cadascú de nosaltres, eren regals “ superpersonalitzats”, embolicats en
papers de vius colors amb la seva dedicatòria.

El meu sempre eres nines de paper retallables, targetons que portaven un val de regal, saquitos
olorosos de la lavanda, o un vestidet de disseny per la meva nina de miniatura, i pel Joan el llibre
d´història que tant li agrada.

No oblidem les teves etiquetes, les posaves a cada regal, amb aquella lletra cultivada i plena de
generositat, encara sento el soroll que feien els papers a l´ obrir el regals i el crits dels nens estirant-
los per aquí i per allà.

Recordo també les nostre trobades, els dies feiners, fora de les celebracions familiars. Eren curtes,
improvisades i a peu dret, perque tu i jo tenien sempre coses per fer, els dinars dels nens, les
compres domèstiques, els horaris d´altres activitats i per tant, no havia temps per fer moltes
reflexions, però sempre eren alegres i ens rèiem de qualsevol “ percance” , bé del conegut carcamal
o de la pepa aquella.

Vas dedicar molt de temps en inculcar-me la teva passió per llegir i l´amor per la lectura, ho vas
aconseguir i et prometo que sempre tindré un llibre a la bora.

També recordem la teva generositat a l´hora d´assumir les tasques per fer el “caldo de Nadal”.
Ens varen plantejar la possibilitat de suprimir-ho, quan la “yayeta” es va mori, però la María va dir
que aquesta tradició s´havia de mantenir i tu ho vas assumir de seguida.

Recordem les tres cassoles al foc, plenes de bon i olorós caldo. Una, amb galets, una altre amb les
pilotes, i la tercera per si de cas els galets consumien el caldo, i tu amb les galtes vermellets i
nervioses, feies bullir les olles, i així era com tots deixàvem els plats vuits, després de repetir.
Feies la prudent previsió perquè cadascú es portés a casa seva una carmanyola amb la seva ració.
Recordo la nostra cerveseta, que ningú ens la podia treure, era el moment mes feliç per nosaltres
dues, era la recompensa a tanta feina, ells ulls ens quedaven humits pel plaer i la frescor.
Tots recordem també com reivindicaves, com altres causes mes, el “ champanillo” a l´acabar el
dinar.

Però el Dani amb el cuento que el alcohol no es bon exemple per la canalla, poques vegades obria
una botelleta i tu protestaves dient que una celebració sense cava era una pena.

Recorden el caliu d’aquestes celebracions, senzilles, relaxades i sense cap mena de protocol, però
plenes de sorolls pels nens , que feien impossible mantenir qualsevol conversa d’actualitat.

Nosaltres, en aquests moments tant tristos, pensàvem que et coneixíem be, però avui, els
testimonis de moltes persones que et coneixien i amigues teves, ens han donat a conèixer una
persona molt mes sabia, dolça, alegre, generosa, ballarina com la ginesta i viatgera, plena de llum i
harmonia , com els teus vestits de vius colors , les teves bruses , el teus barrets i les teves mans.

Et recordarem sempre i no deixarem de parlar de tu, volem que el nens mai perdin la teva memòria
i també l´amor i l´escalfor que ens vas donar.

Mercè t´estimem molt, no t´oblidarem.

Amàlia Ochoa
Teià, 20 de febrer de 2021.
Despedida a casa de la Maria