Les millors amigues deixen empremtes no cicatrius
Les millors amigues deixen empremtes no cicatrius:
Quan vam arribar a Teià, l’any 83, la casualitat de ser novingudes al poble, amb ganes de viure la seva vida social, inquietuds, com a pares amb fills de les mateixes edats, Cau, Coral , etc. ens vam fer amigues.
Vam créixer en la vessant educativa en la qual vam treballar plegades i vaig aprendre molt amb tu, els teus blocs.
Vam treballar en el món de la immigració, el Gram, on vam aprendre de l’experiència i conèixer altres cultures, formes de viure i entendre la vida.
Em vas introduir en el Moviment feminista a través del Curs d’Història i les lectures que vam compartir. Gràcies!
Teníem en comú, unes mares que eren les nostres referents i quan podíem i, les teníem aquí, intentàvem fer trobades. Quines lliçons que ens donaven amb la seva fortalesa.
Moments de confidències, de problemes de salut, de fills, moments de silenci però de molta empatia. Sempre ens teníem.
Els soparets i dinarets que fèiem plegades amb l’Assumpta (el trio de nenes maques) i les nostres parelles. Hem tingut temps de conviure plegades, de fer les nostres lluites, No tinc paraules per agrair la teva emprempta: Gràcies amb un somriure ben ample!
La casualitat ens va fer amigues però el temps ens va fer com germanes.
Rosa Villaplana Puig i famíliaAbril del 2022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada