Estimada Mercè

Estimada Mercè

Quan he entrat al teu bloc per primera vegada, he pogut llegir temes i escrits de persones que
m’han commogut.

Recordo tantes coses quan de joves vàrem compartir!. Jo, una nena-noia que pràcticament
començava a volar i tu amb un any més et veia ja tota una noia experimentada i inquieta…
Recordo la casa al Raval quan venia a estudiar i la teva mare ens preparava un bon berenar. 

Llegint a la Rosalia, ohhh, quins records! Estudiàvem primer d’ Itínera al CIC i després
Jardineres educadores, va ser com obrir una finestra nova que em va permetre descobrir que
realment l’educació dels infants m’ importava, cercant la seva essència, que ja la tenia manera
intuïtiva. 

Vàrem fer pinya amb la Rosalia, amb la Pilar, la Maria, però sobretot amb tú. 

Em sento molt agraïda de saber que has format part de la meva vida i que vàrem compartir
familia, amistats durant força temps, encara que la vida t’obra altres camins i vàrem perdre el
contacte freqüent. 

Quan em van comunicar la teva pèrdua vaig sentir un esglai profund per tot el que suposa. Tu,
una dona ferma, decidida, curiosa, incansable, agraïda a la vida i als que et rodegen, en fí una
gran dona que he tingut la gran sort de tenir-la a prop.

Mercè, deixes una catifa plena de roses vermelles oloroses, roses d’amor, tendresa i fermesa
que tots i totes trepitgem sentir-nos segurs. 

Sempre en el meu cor.

m. josé
21 d'Abril del 2022