A què podem jugar?

A què jugo amb el meu fill tan petit? Què li deu agradar a la meva filla tan petitona??

Anys enrere es creia que la nena i el nen nounat era un ésser passiu. Se suposava que els primers mesos era com un espectador; l'acció la feia la mare o (persona que en té cura en endavant ptc)i ella era un simple receptor.

Gràcies als estudis de psicòlegs i pediatres s'ha vist que això no és en absolut cert. La nena i el nen interactuen amb les persones que en tenen cura, creant-se així una relació que va i ve. La mare respon segons el que ell o ella faci. I la petita respon segons què faci la mare o qui el cuidi.

Si tens més d'un fill hauràs notat que cada un és diferent, ja des dels primers dies. Encara que sembli que fas més o menys el mateix i l'entorn sigui similar, les respostes són diverses, perquè cadascú és diferent i respon diferent als estímuls externs.

Les primeres setmanes si observes el seu llenguatge corporal pots interpretar moltes coses: quan li parles es queda quieta, alerta. Quan sent el pare o la parella mira atentament, si hi ha germanets a casa s'acostumen de seguida a escoltar amb atenció les rialles o les veus...pot ser que es neguitegi si vol dormir i hi ha massa soroll ambiental. De seguida aprens a reconèixer quan està cansada o contenta encara que encara no sàpiga somriure.

Pot ser que hi hagi situacions que la facin enrabiar molt. Per exemple vestir-la o canviar-li el bolquer. Hi ha nenes i nens que no ho suporten.

Prova de donar-li una joguineta o alguna cosa que no hagi vist gaire (per exemple una cullera de fusta petita, una tasseta de pàstic...) abans de canviar-li el bolquer. Si té una distracció, segur que no s'enfada!!!

I a jugar a què podem jugar plegats?

Intuïtivament la mare i el pare, la ptc,  parlen amb el seu fill, quan li canvien el bolquer, quan el canvien de lloc, quan surten al carrer...Si li dónes pit també fas conversa amb ell segur: “Tens gana? Vine, vine...Si li dónes biberó també li expliques: “no t'enfadis, ara ve la llet...” Aquestes converses ja són com un joc...

I del parlar al cantar va un pas.

1- Canta. Segur que saps cançons de bressol que et cantaven a casa o que canten les àvies i les tietes. Quan el tinguis a coll, canta-li.

Si no en saps, a Youtube hi ha jocs de falda que et poden ser molt útils.

I unes quantes idees més:

2-Balla. Ja des de petits els agrada ballar a nens i nenes. Perquè quan ballem ens posem contents i els nadons capten els estats d'ànim dels adults!!!

3- Posa-li música diferent segons el moment del dia. Alegre les estones que està despert. Relaxant quan hagi de dormir o estigui neguitosa.

4- Tria una música bonica i dedica-li.

Què vull dir? Doncs que triïs un fragment d'una música maca i li posis sovint (Mozart no falla mai) Veuràs que de seguida la reconeixerà.

5-Ensenya-li coses que tinguis a casa, un quadre de colors vius, el que es veu per la finestra, fotos de la família...

6- Fabrica-li un mòbil; potser tens cds que no escoltes mai. Amb un fil resistent penja'n uns quants. El moviment i la llum que fan quan es mouen és un bon entreteniment.

7- Regala-li una caixeta de música. N'hi ha de precioses.

8-Amb una caixeta de plàstic transparent amb tapa pots fer-li un zing-zing: omple-la de petxines o pedres petites. Tanca-la molt bé amb pega i cinta adhesiva.

Quan ja pot seure i comença a poder fer la pinça i agafar coses, és bo deixar que se les posin a la boca. És la seva manera de conèixer els objectes. Per això cal que el que li donis estigui sempre molt net i sobretot que siguin coses que no es pugui empassar.

9- Tira-li una pilota petita i tova. Al principi no la sabrà tornar però es divertirà.

10- Amaga la cara darrere un mocador o un drap gros. Fes-li tat. Amaga'l a ell o ella després. Segur que riu molt.

11-Deixa-li una cullera de fusta i la tapa d'una cassola. Podem fer música. Concert segur!!!

12- Juga amb ell o ella amb un saltamartí (tentetieso) El toca i encara que faci força es mou però no arriba a caure mai i això fa riure!!!

Dels 6 mesos més o menys a l'any i... hi ha un joc que també els agrada molt: la panera dels tresors (*)

Es tracta d'omplir una panera de vímet, ampla i no gaire alta d'objectes diversos per ajudar-lo a desenvolupar els diferents sentits.

Coses per olorar (sentit de l'olfacte) coses amb diferents textures (tacte) coses per escoltar (oïde) Coses que puguin anar a la boca per tastar (gust) Coloraines i formes diferents (vista).

No podem deixar la nena o el nen sol. És un joc per fer junts i que et donarà sorpreses quan vegis les seves reaccions. Asseu-lo que estigui còmode i posa-li al davant. Ell/a sol anirà explorant tot el que hi ha. Tu observa... Es tracta de donar-li estímuls sense que tu interfereixis. Així respectes la seva necessitat exploratòria.

A la panera hi podem posar:

• Ampolla de vidre petita amb colònia x olorar. Pot petit de melmelada amb grans de cafè o amb una bosseta de te.
• Llimona, poma, magrana. Anous grosses amb pela, cargols de mar, petxines.
• Taps de suro, colador petit, embut petit, cullera de fusta, espàtula de fusta, agulles d'estendre la roba.
• Fregalls de diferents textures.
• Un parell de capses de cartró amb tapa fàcil d'obrir; cintes de colors a dins. Una campaneta de joguina.
• Timbal petit, castanyoles.
• Una llibreta petita, paper de cuina, paper de seda x arrugar i fer soroll.
• Pinta, raspall de dents, un pinzell ample i un estret.
• Claus, clauers, anelles grosses, culleres.
• Objectes de roba: pilota de tenis, una cremallera, bosses petites amb herbes aromàtiques a dins, un osset de peluix.
• Retalls de robes diferents: de seda, de llana, de feltre...
• Un mirall, ampolles petites de vidre.

Pot durar l'estona que vulgueu, el teu nen/a s'ho passarà molt bé. Sobretot no el deixis sol/a-

(*) La panera dels tresors la va idear Elinor Goldschmied (1910-2009) anglesa, Mestra i Assistent social en Psiquiatria que va estudiar i va treballar molt x millorar les condicions de vida d'infants i de les seves famílies.

Suggerències:

Cliqueu a Youtube: Jocs de falda tradicionals i actuals. N'hi ha x tots els gustos.

Per saber més de la Panera dels tresors:

http://www.elsafareig.org/panera/panera.htm