El feminisme no va en contra de ningú
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRZtoOF0dqhGEzAx3MzfXOV-pfo7ba3sIo_O_3Dg1OUbkRbmGW_ptqou1uSb40GRUe3HHkevRq17NMk6kd_D38Pke68qWwXSBYuMBvgtQLmPAiUx7XAvqkqBi0hi5RprkYmbUvB_YGxUMK/w361-h240/dona+d%2527esquena.jpg)
El feminisme no va en contra de ningú. Hi ha molta confusió i molta por a utilitzar la paraula. Veig noies joves que no es consideren feministes perquè diuen que tenen bons amics homes. Si us plau!!! Moltes de nosaltres tenim una bona parella, companys de feina educats i solidaris, mestres i professors bellíssimes persones, un pare que ens ha donat bons exemples de vida...
Deixa de marejar la perdiu i contesta aquesta pregunta: Defenses els drets humans de la meitat de la humanitat? Doncs ets feminista.
No facis el joc als que, per desprestigiar les feministes diuen que van en contra dels homes...que volem poder, que les dones volem ser iguals per segons què i per segons què no...
Més preguntes: Iguals a qui? La igualtat de drets al món occidental en les darreres dècades, sembla que ha consistit en assimilar els valors masculins imperants en la societat patriarcal. A la feina, a la política, als mitjans de comunicació o t'adaptaves al model imperant o t'aixafaven o t'ignoraven. Hi havia un masclisme prepotent que infravalorava i mirava de reüll a les que s'atrevien a actuar diferent i amb valentia. I per sort moltes ho van fer i per això hem pogut arribar fins aquí.
No és nou aquest voler-nos significar com a dones; mira que deia Mary Wollstonecraft (1), escriptora anglesa (Londres, 1759-1797):
Deixa de marejar la perdiu i contesta aquesta pregunta: Defenses els drets humans de la meitat de la humanitat? Doncs ets feminista.
No facis el joc als que, per desprestigiar les feministes diuen que van en contra dels homes...que volem poder, que les dones volem ser iguals per segons què i per segons què no...
Més preguntes: Iguals a qui? La igualtat de drets al món occidental en les darreres dècades, sembla que ha consistit en assimilar els valors masculins imperants en la societat patriarcal. A la feina, a la política, als mitjans de comunicació o t'adaptaves al model imperant o t'aixafaven o t'ignoraven. Hi havia un masclisme prepotent que infravalorava i mirava de reüll a les que s'atrevien a actuar diferent i amb valentia. I per sort moltes ho van fer i per això hem pogut arribar fins aquí.
No és nou aquest voler-nos significar com a dones; mira que deia Mary Wollstonecraft (1), escriptora anglesa (Londres, 1759-1797):
“No els desitjo a les dones que tinguin poder sobre els homes sinó sobre sí mateixes”.Encara que el masclisme prepotent, actualment és més subtil, seguim tenint masclisme malauradament, perque seguim vivint sota un ordre social patriarcal.
DE QUÈ PARLEM DONCS QUAN PARLEM DE FEMINISME?
-Parlem de justícia social.
-Parlem de valorar que els éssers humans som iguals com a persones i diferents en molts aspectes.
-Parlem de valorar-me mi mateixa com a dona, hagi triat l'opció sexual que hagi triat.
-Parlem de valorar la genealogia femenina, mirar enrere i agrair la feina que van fer les dones que m'han precedit: mare, àvies, besàvies...
-Parlem de reconèixer l'autoritat d'altres dones
-Parlem de sororitat
-Parlem de posar en valor la tasca de cura que faig com a dona...
En propers post anirem aclarint conceptes.
(1) Mary Wollstonecraft, escriptora i pionera del feminisme britànic, en el seu llibre “Vindicación de los derechos de la mujer (1792) reclama la igualtat a l'hora d'accedir a l'educació de nenes i nens.
Salinas, Mercedes (2006) Palabras de mujer. Barcelona: El Aleph ed.
Foto de Jordan McQueen en Unsplash
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada