Quant soroll!!! Silenci si us plau

Estem vivint una situació social molt impactant. Cada família deu haver trobat maneres per explicar a filles i fills què és un virus, perquè hem de fer cas als metges, perquè hem de sortir a unes hores determinades. Explicacions que segur que has adequat a l'edat i la comprensió de les criatures.

Durant aquestes darreres setmanes has tret forces i paciència d'on ha fet falta per entretenir la prole, per ajudar-los amb les tasques de l'escola, per jugar i sobretot per desdramatitzar la situació. Pot ser que ballar, cantar i escoltar música us hagi ajudat també.

Segurament has estat la major part del dia, sentint soroll, crits, potser baralles si hi ha germanes i germans.

Tant en aquest moment tan estrany com en circumstàncies normals, vivim envoltats de soroll. Soroll al carrer si vius en una ciutat o poble gran. Soroll si tens veïns. La tele posada. Música que arriba amb els missatges del mòbil; música que posa la veïna adolescent de tres cases més enllà, xerroteig del youtuber de l'ordinador...Les criatures estan enmig d'aquest tràfec també.

Com a pare o mare seria bo que podessis parar tot aquest enrenou i ajudessis a la teva criatura a valorar el silenci. Aquí van unes quantes idees:

- Aprofita el passeig x parar atenció i anomenar els sorolls que sentim: un ocell (un pardal, una merla?) passa una moto, el lladruc d'un gos... I ara, escoltem el silenci?

Això també es pot fer amb criatures molt petites.

- Al llarg del dia proporcionar-li estones de música suau.

- Escoltar els sorolls de casa. Ara parem tots els aparells que es puguin parar.
Què se sent?

- Escoltem el veïnat: sentim veus, música?

- Podem fer-nos massatges. Posem una música bonica, un coixí còmode i ens estirem al sofà. Una crema o oli hidratant; tu a mi i després jo a tu. Nens i nenes més grans poden fer rètols, podem ser un centre de massatges. Si algú té pessigolles i no li agraden els massatges als peus, podem fer massatges a les mans, a l'esquena, a la cara.

- Amb nenes i nens grandets pots fer “conversa”:

• T'agrada el silenci? Per què?
• Quins sorolls et fan posar nerviós? Quina música et fa posar nerviosa?

- El joc dels núvols: estirats a terra panxa enlaire mirem el cel. Els núvols juguen a atrapar-se? Estan quiets? Fan formes diferents: mira, aquell és un cavall, l'altre un tren...

I als adolescents? Com els pots ajudar a valorar el silenci? 

Ja saps que a l'adolescència la teva criatura mamífera es transfigura, he he. Estaria bé quedar a una hora concreta amb ella. Pots  proposar-li que t'ajudi amb els petits a fer el joc del silenci. Com que és gran li pots donar responsabilitats: es pot cuidar de trobar música adient, trobar el lloc de la casa més adequat...

O podeu fer-ho els dos si no hi ha germans.

- Pots fer una meditació guiada senzilla . A Youtube hi ha bones meditacions x fer amb fills.

- Proposar-li un repte: una estona al dia acompanyar-lo a parar aparells i escoltar el silenci, badar, mirar per la finestra...

En aquest món esbojarrat que vivim trobar calma i harmonia és un regal x a tots. Mireu que bonic el que va escriure Maria Zambrano (1):

“Cada criatura humana percibe con su armonía interior la armonía del mundo”.

Doncs apa, creem entorns harmònics per a les nostres criatures.


(1) María Zambrano (1904-1991) Filòsofa, assagista,molt qüestionada perquè els homes dominaven el pensament intel·lectual de l'època i no veien amb bons ulls que les dones poguessin tenir pensament propi. Republicana, demòcrata, es va haver d'exiliar per culpa de la dictadura franquista. Val la pena llegir-la i conèixer la seva vida.