Que estàs aquí?
Aquests dies que moltes parelles han estat hores tancades a casa degut a la pandèmia, seria bo reflexionar i adonar-nos del què ha anat bé, què ha anat malament i què es pot millorar.
Què pots dir com a membre d'una parella quan et sents poc atesa?
Què pots fer quan trobes a faltar la seva companyia perquè està moltes hores atenta a les pantalles?
Parlar. Posa en paraules el teu malestar.
Les paraules han de servir x comunicar-nos expressant el que sentim. Hem d'evitar que siguin dards que fereixen a l'altre. Aquí van unes quantes suggerències:
1- Parla des del teu jo, no posant com a protagonista l'altre. És diferent dir:
-Ets molt maleducat; quan estem amb amics m'interromps quan parlo
que dir: no em tornis a interrompre quan parlo; em sento molt trepitjada quan m'ho fas.
La segona frase no ofèn. Has reaccionat amb Respecte a l'altre.
2- Evita el mai i el sempre. Dues parauletes que hauríem d'eliminar del nostre vocabulari quan de relacions es tracta.
Si dius:
-Mai se t'acudeix arreglar la cuina.
-Sempre em toca a mí pensar què comprem de menjar aquesta setmana...
Estàs tancant la porta al canvi de comportament. És millor dir:
-I si fem torns x arreglar la cuina? O
-Pots arreglar tu la cuina avui?
-Fem un menú setmanal i així no hem de pensar cada dia què menjarem demà? o
-T'encarregues tu de pensar els menús aquesta setmana?
3-Potser a vegades penses que com que l'altre persona t'estima ja hauria de saber què t'agrada i què et molesta. Gran error!!! hi ha coses que les has de verbalitzar. L'altre no és un ésser amb capacitats endevinatòries.
4-Expressar clarament el que vull dóna millor resultat que queixar-me del que no vull. Utilitza paraules concretes, no te'n vagis per les branques.
5- Sigues atent amb l'altre. La vida quotidiana amb les seves rutines sovint ens amaga coses petites però importants. Valora el que fa la parella, agraeix el que fa.
Dorothy Jongeward (1) ens parla d'una actitud cooperadora com a instrument de benestar en la vida quotidiana. Davant els desacords -inevitables en la convivència- ella ens parla del “desacord racional”.
(2) Satir, Virginia (1991) Ejercicios para la comunicación humana. México: Pax Mexico.
(3) Sinay, Sergio (2005) El arte de vivir en pareja. Cómo armonizar las diferencias. Barcelona: RBA Libros
Dibuixos: Maria Calvet:
3-Potser a vegades penses que com que l'altre persona t'estima ja hauria de saber què t'agrada i què et molesta. Gran error!!! hi ha coses que les has de verbalitzar. L'altre no és un ésser amb capacitats endevinatòries.
4-Expressar clarament el que vull dóna millor resultat que queixar-me del que no vull. Utilitza paraules concretes, no te'n vagis per les branques.
5- Sigues atent amb l'altre. La vida quotidiana amb les seves rutines sovint ens amaga coses petites però importants. Valora el que fa la parella, agraeix el que fa.
Dorothy Jongeward (1) ens parla d'una actitud cooperadora com a instrument de benestar en la vida quotidiana. Davant els desacords -inevitables en la convivència- ella ens parla del “desacord racional”.
I proposa uns passos que et poden ajudar:
a) Escolta empàtica: escolta amb tot el cos no només amb les orelles :) Posa't al lloc del qui et parla. Cuida el llenguatge no verbal.
b) Espera a que l'altre acabi d'expressar-se sense impaciència.
c) Demana aclariments si fa falta = resposta empàtica : M 'estàs dient que...
d) Expressa les àrees en què estàs d'acord
e) Expressa en què estàs en desacord.
Pensa que els comportaments són modificables. L'altre persona probablement no sabia que tal conducta et podia irritar tant...Si verbalitzes el teu malestar sense ofendre segur que obtens bons resultats.
En qüestions de comunicació les persones no naixem ensenyades. La comunicació eficaç es pot ensenyar i per tant es pot aprendre.
Victòria Satir (2) psicòloga experta en Comunicació humana deia: La comunicació és tan important per a la salud personal, per a les bones relacions interpersonals i per a la productivitat com respirar és important x viure.
Viure en parella és una elecció, no una obligació pesada. Va bé de tant en tant repensar la relació, fer-nos preguntes. Diu Sergio Sinay (3) Viure amb un altre és un camí, no un punt d'arribada.
I segueix apuntant Sinay, el camí és important si conec el destí.
Camí i destí no són la mateixa cosa.
I ens llança una pregunta: Com podem construir una convivència amb sentit i significat?
I tu, et dediques temps x filosofar amb la teva parella?
Estàs d'acord amb el que he anat escrivint en aquest post?
Penses que és certa aquesta frase?:
“Vivir en pareja no es convivir en un campo de batalla luchando por el poder, sino en un espacio de siembra y construcción conjunta”.(Sinay 2003)
Què fas tu x “harmonitzar les diferències” amb la teva parella?
a) Escolta empàtica: escolta amb tot el cos no només amb les orelles :) Posa't al lloc del qui et parla. Cuida el llenguatge no verbal.
b) Espera a que l'altre acabi d'expressar-se sense impaciència.
c) Demana aclariments si fa falta = resposta empàtica : M 'estàs dient que...
d) Expressa les àrees en què estàs d'acord
e) Expressa en què estàs en desacord.
Pensa que els comportaments són modificables. L'altre persona probablement no sabia que tal conducta et podia irritar tant...Si verbalitzes el teu malestar sense ofendre segur que obtens bons resultats.
En qüestions de comunicació les persones no naixem ensenyades. La comunicació eficaç es pot ensenyar i per tant es pot aprendre.
Victòria Satir (2) psicòloga experta en Comunicació humana deia: La comunicació és tan important per a la salud personal, per a les bones relacions interpersonals i per a la productivitat com respirar és important x viure.
Viure en parella és una elecció, no una obligació pesada. Va bé de tant en tant repensar la relació, fer-nos preguntes. Diu Sergio Sinay (3) Viure amb un altre és un camí, no un punt d'arribada.
I segueix apuntant Sinay, el camí és important si conec el destí.
Camí i destí no són la mateixa cosa.
I ens llança una pregunta: Com podem construir una convivència amb sentit i significat?
I tu, et dediques temps x filosofar amb la teva parella?
Estàs d'acord amb el que he anat escrivint en aquest post?
Penses que és certa aquesta frase?:
“Vivir en pareja no es convivir en un campo de batalla luchando por el poder, sino en un espacio de siembra y construcción conjunta”.(Sinay 2003)
Què fas tu x “harmonitzar les diferències” amb la teva parella?
(1) Jongeward, Dorothy (1980) En busca del éxito. Análisis transaccional en la práctica. México: Limusa
(2) Satir, Virginia (1991) Ejercicios para la comunicación humana. México: Pax Mexico.
(3) Sinay, Sergio (2005) El arte de vivir en pareja. Cómo armonizar las diferencias. Barcelona: RBA Libros
Dibuixos: Maria Calvet:
Són bones pautes no només en parella, també per mantenir bona relació amb amics o familiars.
ResponEliminaMalauradament n'hi ha molta gent adicta als conflictes, no saben viure en armonia. Amb lo bé que s'hi està ��
Tens raó. S'ha de fugir de la gent q li agrada viure en conflicte.
EliminaGràcies pel teu comentari
Molt interessant, Mercè! Sens dubte el confinament ha posat a prova les relacions quotidianes, per bé i per mal. M'ha agradat molt la cita Sinay. Me la quedo! :) Una abraçada i gràcies!
ResponEliminaGràcies. Cada llibre d'aquest Sinay val la pena.
ResponElimina