De vincles, lligams i autonomia...

“Si una relació de parella et fa plorar, et fa sentir inferior, si no et fa ser millor persona, no et convé, deixa-la córrer.” Això ho deia Francesc Rovira (1)psicòleg i pedagog de qui vaig tenir la sort de ser-ne alumna. La frase ens serveix també per aplicar-la a la relació amb amigues i amics. Una relació que et fa et faci sentir com una piltrafa, que et fa creure que ets inútil, no et convé.

Una relació de parella o d'amistat que et valori,que et fa ser millor persona, que et fa sentir més feliç, aquesta és la que et convé.

Durant anys va córrer el mite de la “mitja taronja”: trobar una parella era buscar algú que et complementés, et van fer creure que eres algú incomplet i que necessitaves l'altra meitat que et faltava = gran burrada!!!

Els éssers humans som éssers complets. Tu no necessites ningú que et vingui a completar, senzillament perquè ja ets una persona sencera. Està bé trobar una persona que estimis i t'estimi partint del convenciment que ets un ésser autònom emocionalment.

Als adolescents que clamen per la llibertat els hauríem d'explicar què vol dir ser autònoms i ajudar-los perquè ho siguin. Per ser lliure has de ser autònom que vol dir que tens la facultat de governar les pròpies accions, sense dependre d'altres. Difícilment pots ser lliure si no et saps fer ni una truita, x exemple. Abans de ser lliure has de saber ser autònom. Això també ens serveix en el món de les emocions.

Què suposa doncs ser algú amb autonomia emocional?

Rafel Bisquerra expert internacional en educació emocional, que va ser un dels primers en posar en marxa aquests estudis a la Universitat de Barcelona ens diu: “ l'autonomia emocional és la capacitat de sentir, pensar i prendre decisions x sí mateix. Inclou la capacitat d'assumir les conseqüències que es deriven dels propis actes; això significa responsabilitat...” (2)

Bisquerra ens parla de tenir “una vinculació afectiva saludable” que significa acceptar que que com a ésser humà necessitem els altres però sense anul·lar-te com a persona.

Soler i Conangla (3) afirmen: "El principi essencial x a la convivència en parella i la construcció del bon amor possible, parteix de dues persones autònomes, independents i senceres, que es trien en llibertat i amb responsabilitat”.

I seguint els mateixos autors llegim:" La teva parella per molt que t'estimi -i precisament per això- no ha de ser una deixalleria on abocar totes les teves escombraries emocionals” (3)

És bo tenir recursos propis per anar resolent els problemes que ens porta la vida. Sense “penjar-te de l'altre”, compartint els neguits però no esperant que l'altre t'ho solucioni tot.


Un altre factor a tenir en compte x a la bona relació en parella és acceptar l'altre amb tot el seu bagatge. Una cita per a la reflexió dels mateixos autors: “La vida que portem viscuda abans de trobar l'altra persona no es pot canviar, només integrar-se positivament. És un posicionament immadur demanar a la nostra parella que no sigui qui és, que no vingui d'on ve i que no presenti petjades de ferides anteriors ni memòria afectiva”(3)


Autonomia emocional, lligams, vincles, llibertat emocional...conceptes que tornarem a tractar en un altre post.

Referències bibliogràfiques i per saber-ne més:

1-Rovira i Toda, Francesc (1999) Facultad de Psicologia i Pedagogia Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Barcelona.

(2)Bisquerra Alsina, Rafael (2007) La autonomia emocional: entre las dos orillas. En M. Alvarez i R. Bisquerra (Coord.) Manual de Orientación y Tutoría. Barcelona: Wolters Kluwer

(3) Soler, Jaume- Conangla M. Mercè (2008) Juntos pero no atados. Barcelona: Amat

https://www.vocaeditorial.com/blog/claves-educacion-emocional-bisquerra/