Vols negociar amb èxit amb el teu fill/a adolescent?
Primer quatre idees sobre aquesta fase tan important de la vida.
La pubertat és un fenomen universal, l'adolescència un fenomen social. Tots els nens i nenes del món “passen x un procés de maduració sexual, acompanyat d'altres canvis físics, que assenyalen la transició de la infància a l'adultesa. La pubertat comprèn el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries i culmina en la capacitat de reproducció.” (1) Aquests canvis físics van acompanyats també de canvis a nivell psicològic.
L'adolescència és un fenomen social perquè es desenvolupa diferent segons les cultures. Hi ha molts llocs del món on es fan ritus de pas i llocs del món on es considera adolescent aquella persona que ja no és un nena però no és una adulta encara.
Al nostre món occidental hi ha països on l'adolescència sembla que s'allarga i s'allarga... molts adults es queden penjats en aquesta fase i actuen com si fossin adolescents quan, per edat, suposa que ja han de tenir adquirides responsabilitats i altres signes de maduresa!!! però això seria tema d'un altre post.
A nivell psicològic, en aquesta etapa, l'adolescent es torna una persona crítica amb tot el que l'envolta, pot tenir salts d'humor passant de ser algú encantador a un ésser malhumorat i exigent, sobretot amb la família.
Diu Wallon (2) que el seu “pensament es torna cap a sí mateix, sorgint els dubtes metafísics i científics. Per a l'adolescent tot ha de tenir explicació.
En aquest període acaba d'afirmar-se la consciència del jo. Es pregunta per la seva història, per la vida, per la mort, concentrant-se en la seva originalitat com a ésser individual” (2)
Evoluciona la seva personalitat i la seva capacitat intel·lectual. El seu cervell també viu grans canvis; Marina (4) ens explica "que es desenvolupa i consolida el seu cervell executiu i el seu cervell social”.
Això són característiques a grans trets. I generalitzant. Sempre has de tenir en compte les característiques de cadascú i la influència de l'entorn on visqui. I les diferències entre noies i nois...
Pot ser que a vegades l'adolescent es mostri tan independent que sembla que no necessita els pares; actualment hi ha moltes forces per apartar els progenitors de l'educació dels seus fills com afirma Shapiro (3). Però no és el que el teu fill i filla necessiten. Necessita normes clares, expectatives altes per part dels pares, ordre d'horaris, dialogar...
Col·laborar en les tasques de casa hauria de ser un fet habitual. Com que nens i nenes no neixen amb ciència infusa, hi ha coses que les hauràs d'ensenyar. A vegades esperes de la teva filla o fill que sigui generós i actuï sense que li diguis. Error garrafal!!! N'hi ha que tenen desenvolupat el do de l'empatia. N'hi ha que no. La bona notícia és que s'aprèn. I per tant s'ensenya.
Si tens una o un adolescent sense ciència infusa, hauràs de negociar. Gran paraula.
Negociar és una habilitat social; tenir habilitats socials vol dir tenir eines per relacionar-nos millor amb els altres.
Hi ha tot un seguit d'habilitats socials que no s'aprenen soles, s'han d'ensenyar. I no t'oblidis que el teu fill i la teva filla es fixa més en el que fas que en el que dius. Si vols una persona que no et faci posar vermella quan estàs amb amics, predica amb l'exemple.
Aquí van unes quantes habilitats socials bàsiques que ja haurien de tenir assolides a l'adolescència (no t'esveris, encara hi ets a temps; les hi pots explicar ara i practicar).
-Aixecar-se del sofà quan arriben persones de la família o amigues. Saludar.
-Mirar als ulls quan li parlen. No s´hi val mantenir una conversa i anar mirant el mòbil o la pantalleta.
Al proper post ens entretindrem en més normes bàsiques d'educació que no hem d'oblidar (perquè suposo que no t'agradaria tenir a cas una persona mal educada; cap i a la fi la persona educada és aquella que no se sent el melic del món i considera que els altres es mereixen un respecte)
Com deia més amunt, negociar pot ser molt útil; de fet és una de les habilitats socials estrella. Arribar a acords en família és una manera d'evitar conflictes. Negociar amb la teva filla o el teu fill és també mostrar-li d'una manera pràctica què pot fer quan un tema s'encalla a l'institut, amb els amics...
Et proposo uns quants passos (5) perquè la negociació sigui un èxit:
1-Identifica clarament el que vols.
2- Prepara't per saber el que pots demanar (no pretendre impossibles)
3- Escolta el teu fill/a.
4-Tingues clar que en tota negociació ambdues parts han de cedir alguna cosa.
5- No oblidis que l'objectiu és arribar a acords
6- No postura rígida però sí actitud ferma
7- La negociació ha de millorar, o almenys no espatllar la relació.
Apa doncs, a practicar!!!
Llibres que van bé per aclarir idees:
-Comellas, Mª Jesús (2019) T'escolto, t'entenc, t'estimo ...i per això t'educaré sense sentir-me culpable. Barcelona: Columna
-Fabel, A i Mazlish, E. (2013) Com hem de parlar perquè els fills escoltin i escoltar perquè els fills parlin. Ediciones Medici
-Funes, Jaume (2018) Estima'm quan menys ho mereixi..perquè és quan més ho necessito. Barcelona: Columna
-Quintero, Jesús ( 2020) El cerebro adolescente. Una mente en construcción.
Barcelona: Shackleton Books.
La majoria els trobaràs també en versió digital.
Referències bibliogràfiques i blogs ( que fan de bon llegir també)
(1) Harré,R i Lamb R.(1990) Diccionario de Psicología evolutiva y de la educación. Barcelona: Paidós
(2)Vila, Ignasi (1986) Introducción a la obra de Henry Wallon. Barcelona: Anthropos.(3) Shapiro, L.(2002) La salud emocional de los niños. Madrid: Edaf
Us recomano veure amb els fills púber, una sèrie de Netflix que es diu "Trece razones" es bo per treure tema sobre problemes reals i molt difícils d'aquesta etapa. Abusos, suïcidi, bulling, depressió, drogues, sexe. Etc. Jo vaig tenir la sort de que la meva mare sempre parla de tot amb nosaltres, però són temes tabú que s'haurien de parlar sovint per obrir portes a qué us expliquin.
ResponEliminaMoltes gràcies x la recomanació
EliminaMe ha encantado. Me parece super útil, y no solo con adolescentes!!!
ResponEliminaComo bien dices hay muchas veces en la que esta etapa se alarga......demasiado