La més gran de la Tribu (...i feminista)

Avui començo amb un video que em va arribar fa un temps i el vaig guardar perquè em va semblar preciós: una lliçó de paciència i amor d'un pare amb el seu fill petit en plena rebequeria.  Osterrieth i  Gessell psicòlegs evolutius (1 ) ens expliquen que tots els nens i nenes passen per una fase d'oposició i de tossuderia, cap els 2 anys i fins els 4 més o menys.  Hi ha rebequeries insuportables i n'hi ha de més lleus; la intensitat depèn entre altres factors del caràcter del nen i de la resposta dels adults que l'envolten. Tots els blogs de criança -et passo links- parlen d'aquesta fase i no em repetiré. Només recalcar uns quants punts bàsics que et poden ajudar, algun d'ells són preventius, vull dir que poden reduir-ne la freqüència: 1- Cap a l'any el teu nen o la teva nena comença a gatejar. Ajuda'l a explorar l'entorn, afavoreix el seu desig d' investigar. A casa tapa els endolls, treu dels mobles objectes que es puguin trencar; als...

Ella es deia Dolors Aleu i Riera, va néixer a Barcelona el 3 d'abril de 1857. Després de fer el Batxillerat es va matricular a la Facultat de Medicina el setembre de 1874 i va acabar 5 anys després amb un expedient brillant (1) Aleshores la facultat estava situada al carrer del Carme de Barcelona.  Com que les dones tenien prohibit estudiar, el seu pare -que tenia un càrrec a l'Ajuntament de Barcelona- li va posar dos escoltes perquè pogués anar a classe sense que l'ataquessin x ser una noia!!! Tres dones més van fer la carrera a Catalunya: Elena Maseras Ribera Martina Castells Ballespí Dolors Lleonart Casanovas Les dues primeres no van arribar a exercir per raons diverses (2) Dolors Leonart sí però va ser posterior a la Dra. Aleu. Quan els “intel·ligents” homes governants d'aleshores, rectors d'universitat i altres van veure que moltes dones volien accedir a estudis superiors “van treure un reial decret el 1882 que prohibia que fessin el batxillerat”(3) Espany...

L' antropòleg Gregory Bateson descriu que a la natura una parella d'animals com els eriçons, en aixoplugar-se en una cova han de buscar una adaptació recíproca x evitar punxar-se. El mascle espera que la seva parella s'instal·li x col·locar-se ell. La femella es reinstal·la segons com està posat el company i així fins que aconsegueixen poder estar junts sense punxar-se, escalfar-se mútuament i dormir. Això ens va bé x parlar de convivència i benestar. Per estar bé la parella (o les persones amb qui convius) i estar bé tu, pot ser útil reflexionar sobre aquests aspectes: 1- Mantenir les distàncies sense ocupar l'espai de l'altre. Espai físic i mental (et remeto al blog del 29 d'abril “ Ieeep som mamífers ” si no el vas poder llegir perquè parlava d'això) Clara Còria especifica “temps x viure i espais x créixer” (1) 2- El recorregut de dues persones que decideixen conviure passa x diferents fases que requereixen “ajustaments” com ens explica molt bé ...

Germans Calvet-Escribano, que no es van barallar gaire La relació entre germans és especial i diferent de qualsevol altre relació. Germanes i germans poden ser amics o enemics, companys íntims o companys de joc; també poden ser com un mal son: un ésser humà corcó per a l'altre, un “abusa enanos” si és més gran o un busca-bregues que només fa que empipar, sigui el primer, el segon o elquart!!! Germanes i germans poden ser mestres dels petits, ja ho diu la dita “Germà gran pare petit” (1) en algunes cultures en tenen cura com si fossin adults. Hi ha famílies on aquests estats poden canviar d'un dia a l'altre, o d'una setmana a altra, passant de ser tan amics a tractar-se fatal. Els germans de qualsevol edat ajuden a minimitzar l'ansietat quan s'han de separar dels pares, o quan s'enfronten a situacions noves, gràcies a la força que té el vincle fraternal . Son també molt i mportants per al desenvolupament social i cognitiu. Tenir germans vol dir aprendre ...