Santa paciència!!!

Avui començo amb un video que em va arribar fa un temps i el vaig guardar perquè em va semblar preciós: una lliçó de paciència i amor d'un pare amb el seu fill petit en plena rebequeria. 

Osterrieth i Gessell psicòlegs evolutius (1) ens expliquen que tots els nens i nenes passen per una fase d'oposició i de tossuderia, cap els 2 anys i fins els 4 més o menys. 

Hi ha rebequeries insuportables i n'hi ha de més lleus; la intensitat depèn entre altres factors del caràcter del nen i de la resposta dels adults que l'envolten.

Tots els blogs de criança -et passo links- parlen d'aquesta fase i no em repetiré. Només recalcar uns quants punts bàsics que et poden ajudar, algun d'ells són preventius, vull dir que poden reduir-ne la freqüència:

1- Cap a l'any el teu nen o la teva nena comença a gatejar. Ajuda'l a explorar l'entorn, afavoreix el seu desig d'investigar. A casa tapa els endolls, treu dels mobles objectes que es puguin trencar; als calaixos que pot obrir, posa-li joguines o coses que pugui tocar, mossegar, olorar... Amb això estàs evitant dir-li “No” tot el dia.
 

2-Això és igual d'important quan comença a caminar. Gessel anomena aquesta edat “l'edat acrobàtica” El moviment és bàsic x a ell. Evitem els perills i a l'hora evitem estar tot el dia limitant-lo.
3- Quan té gana o son la teva nena o el teu nen està més irritable i per tant més a punt de fer una rebequeria. Respecta el seu ritme, el seu horari.

4- La teva filla o el teu fill no fa marraneries x fastiguejar-te. Personalment tinc molt clar que és una bona persona (això afirma també el Dr. Carlos González, Pediatre) No ha vingut a aquest món a tocar la pera al papa i a la mama. Comprensió doncs ....

5- Com que encara no domina el llenguatge a vegades no pot expressar el que sent amb paraules. La situació se li desborda, comença a plorar i després no sap parar!!! 

6- Si tot comença pq vol una cosa que no li pots donar, no cedeixis. He vist mares i pares que per evitar el “numeret” cedeixen en el que el nen demana. Error!!! Aviat entendrà que amb crits no s'aconsegueixen les coses, quan es calmi en podem parlar.

7- No intentis raonar. En aquest moment explosiu no funciona la lògica adulta com diu Mª Jesús Comellas (3)

8- No t'enfadis, no cridis. Prova de dir-li sense alterar-te: “ aquí estic, quan acabis vens, jo t'espero”

9- No dramatitzis. Prova de distreure'l, de riure. A vegades funciona.

10- No li tinguis rancúnia. Una abraçada li pot agradar, però depèn de cadascú.

11- Hi ha contes que el poden ajudar a veure que no és un bitxo raro o un monstre, que tots els nens i nenes a vegades, fan com ell/a (4)

Apa doncs, paciència, bon humor i si tens trucs que et funcionen, ens ho expliques al blog.


Referències bibliogràfiques i per saber-ne més

(1)La Psicologia evolutiva estudia els canvis produïts en la conducta de les persones al llarg de la seva vida. Una corrent psicològica super interessant.

-Harré,R i Lamb, R (1990) Diccionario de Psicología evolutiva y de la educación. Barcelona: Paidós

(2) Osterrieth, P (1972) Psicología infantil. Madrid: Morata.
L'any 2012 aquest llibre anava x la 15ena edició!!!

(3) https://criatures.ara.cat/Rebequeries-logica adulta_0_778722133.html Mª Jesús Comellas

(4) Keselman, Gabriela, Il·lustracions Pau Estrada (2a ed. 2000) Rebequeries. Barcelona: La Galera

-https://www.mamapsicologainfantil.com/rabietas-que-hacer-parte-ii

- https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/com-reaccionar-davant-lenrabiada-dun-nen 

St Joan de Déu