Tens poetes a casa i no ho saps?
Les meves passes són de flors
Les meves passes són de flors. Jo, una vegada, vaig trepitjar el sol:
però no li vaig fer mal
perquè els meus peus són petitons.
Victor Pinho, 8 anys
Una llum
En el desert
una llum immensa en la foscor
un llarg cantar de melodia.
No ho sé.
No sé què era.
Potser ecos en l'espai
potser un somni del passat.
No ho sé.
Gertrudis Pareira dos Santos. 9 anys
Crida l'atenció l'edat d'aquests poetes oi? No són nens prodigi ni sobredotats.
Aquests poemes els he tret d'un llibre preciós que he fet servir molt durant la meva vida laboral. Està escrit per una mestra que tot just acabada la carrera la van destinar a una barriada molt pobre als afores d'una ciutat portuguesa.
Estimava als nens, els escoltava, els ensenyava obres d'art pel gust de veure coses maques. Se'ls emportava d'excursió i observaven la natura. Els hi llegia bona poesia. Junts donaven valor a les petites coses bones quotidianes. Els va donar veu i eines perquè expressessin sentiments, emocions. Els proposava definicions sobre temes diversos.
Eren nenes i nenes molt pobres, amb moltes carències, molts passaven gana...
I va sortir un recull de textos i poemes infantils que val la pena llegir. I sobre tot llegir el pròleg de l'autora, la mestra Maria Rosa Colaço on explica com va anar tot. A mi em va cridar molt l'atenció que el primer dia el Director li va presentar als 42 nens i nenes de 4 a 11 anys que tenia en una aula miserable i li va donar un pal “el necessitarà segur, perquè la majoria són escòria” li digué.
El primer que va fer ella quan va marxar el Dr va ser donar-li el pal al noi que semblava més gran de la classe perquè el llencés a fora...
I va començar l'aventura.
M'ha vingut avui a la memòria aquest llibre (1) perquè Nadal és temps de nens i nenes, de joguines, de tions, de Reis mags, de neules i torrons. És curiós que ens fem grans, molt grans i recordem detalls i vivències de les festes de Nadal, sobretot si van ser bones.
Aquest any les vacances de les escoles seran un pèl més llargues. Doncs aprofitem x fer coses amb filles i fills. Molts pares i mares treballen; plantegem activitats o jocs després de la feina. Llegir i escriure poemes junts és una activitat divertida i diferent.
No sé a tu però durant les vacances sol funcionar fer calendari i horaris (flexibles pq són festa) però útils x evitar situacions desagradables; per exemple evitarem baralles entre germans pq estan avorrits com ostres, evitarem que estiguin tot el dia enganxats a les maquinetes -malgrat les advertències- evitarem que pares i mares ho facin tot i la prole es passi el dia rascant-se la panxa mirant sèries.
Aquí van unes quantes suggerències:
1- Pacteu amb ells horaris x fer esport plegats cada dia. La durada dependrà de les edats. Caminar, anar a passeig canviant els llocs habituals; si vius en una ciutat o poble gran, camineu cinc carrers enllà x anar a conèixer un parc o un jardí diferent. Si vius en un poble aneu a explorar el poble del costat.
2- Pacteu les hores davant tele, pantalles i mòbils. Recordeu que els adults sou vosaltres, per tant sou vosaltres els responsables de la salut mental i física dels vostres fills. No espereu que tinguin criteri per no jugar amb el mòbil tanta estona. Aquí l'adult ets tu i ho sento si no t'agrada, però t'has d'imposar, fer de mare o de pare vol dir entre d'altres coses educar la voluntat dels fills (o potser vols un fill o una filla prim i pàl·lid, muscularment tou perquè se la passa assegut davant la pantalla?)
3-Agafeu les bicis, aneu a veure els llums de Nadal dels carrers. Feu berenar al carrer.
4- A tots els pobles o barris hi ha coses maques perquè ens hi fixem; sortim a dibuixar racons bonics d'on vivim. Els petits poden dibuixar les escales empinades del carrer tal, o una casa amb xemeneia i moltes flors a fora. Els grans poden dibuixar els picaportes curiosos i fer un recull després a casa.
5- Fem dibuixos i fotos amb el mòbil o amb la càmera i muntem un recull per enviar als parents amb música i tot. (Aquest any que molts estarem mig confinats)
6- Posa música i canteu. Balleu.
Canteu nadales en català, en castellà, en anglès. Després música calmada, feu ioga (a Youtube hi ha tutorials boníssims per a diferents edats)
I aquí venen idees derivades dels poemes tan bonics que encapçalen el post d'avui:
7- Llegeix poesia al teu fill i a la teva filla. Ells són molt sensibles a la musicalitat de les paraules. Els més grans els sol agradar la poesia visual de Brossa, per exemple.
8- Li has llegit mai al teu fill/a grandets la Tirallonga de monosíl·labs d'en Pere Quart? Els encanta.
9- Regala poesia aquests dies. I sinó a les biblioteques hi ha bons reculls de poemes per a infants i per a adolescents i joves.
10- Proveu d'inventar poemes plegats. Els més grans ajuden els petits...
11- Llegiu poemes en altres llengües. Proveu d'escriure-les en altres llengües també.
12- Els petits ens ensenyen poemes de Nadal que han après a l'escola.
13- Jugueu al què és? Et quedaràs parat de com filosofen els nens i les nenes. I els adolescents i joves:
-Qué és per a tu la foscor?
-Qué és ser vell o vella?
-Què és la tristesa?
-Què és el cel? Etc.
Llegeix-li als teus fills els poemes de dalt d'aquest post. Si són grandets els hi pots explicar la història.
Per acabar un poema de Miquel Martí i Pol que es troba en un recull (2)i també en un conte preciós per petits i mitjans, il·lustrat per Carme Solé Vendrell (3) :
S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silenci posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.
En el desert
una llum immensa en la foscor
un llarg cantar de melodia.
No ho sé.
No sé què era.
Potser ecos en l'espai
potser un somni del passat.
No ho sé.
Gertrudis Pareira dos Santos. 9 anys
Crida l'atenció l'edat d'aquests poetes oi? No són nens prodigi ni sobredotats.
Aquests poemes els he tret d'un llibre preciós que he fet servir molt durant la meva vida laboral. Està escrit per una mestra que tot just acabada la carrera la van destinar a una barriada molt pobre als afores d'una ciutat portuguesa.
Estimava als nens, els escoltava, els ensenyava obres d'art pel gust de veure coses maques. Se'ls emportava d'excursió i observaven la natura. Els hi llegia bona poesia. Junts donaven valor a les petites coses bones quotidianes. Els va donar veu i eines perquè expressessin sentiments, emocions. Els proposava definicions sobre temes diversos.
Eren nenes i nenes molt pobres, amb moltes carències, molts passaven gana...
I va sortir un recull de textos i poemes infantils que val la pena llegir. I sobre tot llegir el pròleg de l'autora, la mestra Maria Rosa Colaço on explica com va anar tot. A mi em va cridar molt l'atenció que el primer dia el Director li va presentar als 42 nens i nenes de 4 a 11 anys que tenia en una aula miserable i li va donar un pal “el necessitarà segur, perquè la majoria són escòria” li digué.
El primer que va fer ella quan va marxar el Dr va ser donar-li el pal al noi que semblava més gran de la classe perquè el llencés a fora...
I va començar l'aventura.
M'ha vingut avui a la memòria aquest llibre (1) perquè Nadal és temps de nens i nenes, de joguines, de tions, de Reis mags, de neules i torrons. És curiós que ens fem grans, molt grans i recordem detalls i vivències de les festes de Nadal, sobretot si van ser bones.
Aquest any les vacances de les escoles seran un pèl més llargues. Doncs aprofitem x fer coses amb filles i fills. Molts pares i mares treballen; plantegem activitats o jocs després de la feina. Llegir i escriure poemes junts és una activitat divertida i diferent.
No sé a tu però durant les vacances sol funcionar fer calendari i horaris (flexibles pq són festa) però útils x evitar situacions desagradables; per exemple evitarem baralles entre germans pq estan avorrits com ostres, evitarem que estiguin tot el dia enganxats a les maquinetes -malgrat les advertències- evitarem que pares i mares ho facin tot i la prole es passi el dia rascant-se la panxa mirant sèries.
Aquí van unes quantes suggerències:
1- Pacteu amb ells horaris x fer esport plegats cada dia. La durada dependrà de les edats. Caminar, anar a passeig canviant els llocs habituals; si vius en una ciutat o poble gran, camineu cinc carrers enllà x anar a conèixer un parc o un jardí diferent. Si vius en un poble aneu a explorar el poble del costat.
2- Pacteu les hores davant tele, pantalles i mòbils. Recordeu que els adults sou vosaltres, per tant sou vosaltres els responsables de la salut mental i física dels vostres fills. No espereu que tinguin criteri per no jugar amb el mòbil tanta estona. Aquí l'adult ets tu i ho sento si no t'agrada, però t'has d'imposar, fer de mare o de pare vol dir entre d'altres coses educar la voluntat dels fills (o potser vols un fill o una filla prim i pàl·lid, muscularment tou perquè se la passa assegut davant la pantalla?)
3-Agafeu les bicis, aneu a veure els llums de Nadal dels carrers. Feu berenar al carrer.
4- A tots els pobles o barris hi ha coses maques perquè ens hi fixem; sortim a dibuixar racons bonics d'on vivim. Els petits poden dibuixar les escales empinades del carrer tal, o una casa amb xemeneia i moltes flors a fora. Els grans poden dibuixar els picaportes curiosos i fer un recull després a casa.
5- Fem dibuixos i fotos amb el mòbil o amb la càmera i muntem un recull per enviar als parents amb música i tot. (Aquest any que molts estarem mig confinats)
6- Posa música i canteu. Balleu.
Canteu nadales en català, en castellà, en anglès. Després música calmada, feu ioga (a Youtube hi ha tutorials boníssims per a diferents edats)
I aquí venen idees derivades dels poemes tan bonics que encapçalen el post d'avui:
7- Llegeix poesia al teu fill i a la teva filla. Ells són molt sensibles a la musicalitat de les paraules. Els més grans els sol agradar la poesia visual de Brossa, per exemple.
8- Li has llegit mai al teu fill/a grandets la Tirallonga de monosíl·labs d'en Pere Quart? Els encanta.
9- Regala poesia aquests dies. I sinó a les biblioteques hi ha bons reculls de poemes per a infants i per a adolescents i joves.
10- Proveu d'inventar poemes plegats. Els més grans ajuden els petits...
11- Llegiu poemes en altres llengües. Proveu d'escriure-les en altres llengües també.
12- Els petits ens ensenyen poemes de Nadal que han après a l'escola.
13- Jugueu al què és? Et quedaràs parat de com filosofen els nens i les nenes. I els adolescents i joves:
-Qué és per a tu la foscor?
-Qué és ser vell o vella?
-Què és la tristesa?
-Què és el cel? Etc.
Llegeix-li als teus fills els poemes de dalt d'aquest post. Si són grandets els hi pots explicar la història.
Per acabar un poema de Miquel Martí i Pol que es troba en un recull (2)i també en un conte preciós per petits i mitjans, il·lustrat per Carme Solé Vendrell (3) :
S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silenci posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.
Referències bibliogràfiques i per saber-ne més :
1- Colaço, Maria Rosa (1970) El niño y la vida. Antología de textos y poemas infantiles. Barcelona: Kairós.
2- Martí i Pol, Miquel (2004) Quietud perduda. Poesia inèdita.
Barcelona: Ed. 62- Empúries
3- Martí i Pol, M- Solé Vendrell, Carme (2004) Quietud.
Barcelona: Cruïlla
4- Roig, Tina, Pujol, Mª Antònia (1995) Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona: Rosa Sensat.
Joana Raspall té llibres preciosos de poesies x a nens i nenes. Busqueu, trieu i remeneu.
Bon Nadal, i que sigueu feliços compartint temps amb les persones que estimeu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada