Fa un any just

Fa un any just, des de l'hospital vas tenir la valentia i lucidesa d'escriure, com cada diumenge, al teu blog. Com et trobem a faltar, Mercè! Sovint, buscant contactes amb M, em surt la teva imatge: guapa i riallera amb un ram de ginesta a la mà. T'agradava la ginesta perquè és un símbol de primavera, una planta molt nostra i perquè és groga amb tot el que aquest color en aquell moment i encara ara simbolitza. I et veus tan alegre i amb tanta vida que costa molt acceptar que ja no hi siguis. 

Tornant al teu blog, penso en la quantitat de temes que aquest any han sorgit i que, de ben segur, hauries dit la teva. Sovint penso com n' estaries d' enfadada amb el tema del Català a l'escola. Tu, que com jo i tanta gent de la nostra generació, havíem lluitat els anys 70 per la immersió! Com pot ser que 50 anys després estiguem gairebé pitjor?! I no parlem dels nostres polítics! Quantes manifestacions vam compartir... i pensàvem que ho teníem a tocar! I mira, pel que sembla, cada cop més lluny! En fi, han passat tantes coses aquest any! 

Moltes vegades, hem pensat, amb amigues que t'hem estimat, que seria maco poder continuar el teu blog amb els temes que compartíem, que ens preocupaven o il.lusionaven. Tot i que el teu record està molt viu, seria una manera d homenatjar-te, de continuar aquella llavor que tu vas iniciar. 

Sempre al nostre cor, Mercè! 

Assumpta.
Febrer 2022.