La més gran de la Tribu (...i feminista)

M'ha vingut aquesta idea al cap després de llegir una entrevista a un polític espanyol jove (1). La periodista li pregunta: - L'amor dura per sempre ?    Contesta el xicot tot convençut: No ; i passa a definir què és el que pot durar, definint justament el que seria cuidar l'amor ...   Diu també que l'amor romàntic ha fet molt mal perquè ha fet creure que dura per sempre . Començo per argumentar l'últim paràgraf:   Evidentment les pel·lícules i els llibres romàntics on la vida en parella són tot flors i violes són una mentida . I una crueltat per la vida emocional sobre tot de les dones .    Fins fa pocs lustres les dones no podien estudiar . Moltes no havien anat mai a escola per ser nenes. Eren analfabetes a la força   De joves no les deixaven treballar fora de casa, no podien pintar, ni escriure, ni compondre música. Moltes ho feien d'amagat (amants i marits moltes vegades signaven les obres d'elles, està documentat) Els tallaven les ales i e...

A les xarxes socials  a tots ens arriba molta informació escrita que normalment llegim de pressa i corrents i ja està. Com que resulta que el mes de gener és temps de fer inventari et proposo de mirar enrere i rellegir. Inventari de lletres , paraules i textos . Apa doncs, seu busca i llegeix amb tota la calma del món la trentena d'articles publicats en aquest blog durant l'any 2020. Si vius amb parella o amb adults vés a Parella . Pot ser q hi hagi coses que vas llegir temps enrere i ja no recordes... Tant si ets home com dona a l'apartat Feminisme trobaràs temes que t'encantaran (modèstia a part) i potser no recordes. Criança està ple d'articles pràctics basats amb teoria q potser vas llegir molt ràpid i se t'han oblidat. Tens temes útils pels més petitons de la casa. Idees per jugar i parlar amb nens i nenes mitjans . I com no, propostes per filosofar amb els i les adolescents que a vegades sembla que no, però sempre ho agraeixen.  Potser els teus fills ja ...

La Dra. Carme Valls LLobet  (Barcelona 1945) fa anys que treballa a favor de  les dones. Ella és endocrina i des de fa temps  ens ha anat informant en els seus llibres, en les seves conferències i articles de les  diferents reaccions que té un cos masculí o un femení davant la mateixa malaltia i les diferents reaccions també de les medicacions, segons si som homes o dones. Perquè resulta que la medicina occidental durant segles ha invisibilitzat les dones, aplicant barems masculins com a universals. A més s'ha medicalitzat l'embaràs, el part i la menopàusia; s'han menyspreat els problemes de moltes dones a cada menstruació, receptant anovulatoris en comptes de buscar les causes de les alteracions o dolors. Des del feminisme de la Diferència la Dra. Valls denuncia  la poca atenció que s'ha atorgat a les dones, la falta de respecte al seu cos, a les seves necessitats i a les seves circumstàncies. Vergonyós és el fet que s'han receptat durant anys ansiolítics o ant...

 Per aquestes festes moltes persones es queixen de la quantitat de diners que gasten en regals, sobretot pels nenes i nens. Resulta que se'ns han ajuntat tradicions pròpies i foranes i a moltes cases es celebra el Tió, el Pare Noël, els Reis. ..i arriba un punt que ni grans ni petits valoren els regals que reben i pels qui regalen és un mal de cap. Potser aquest any amb la crisi econòmica hi ha hagut una frenada obligada; estaria bé aprofitar l'ocasió per reflexionar sobre el tema i tornar-nos tots plegats una mica més austers , aquest any i els que vindran . Seguir frenant despeses innecessàries, regalar menys joguines i maquinetes diverses... Hi ha moltes famílies que un dia d'aquestes festes regalen un conte a la gent petita i un llibre als grans . Això és un bon costum perquè està comprovat que si nens i nenes veuen llegir als adults, ells també llegiran.   I quines avantatges té ser un bon lector? Doncs moltes; aquí en van unes quantes: 1 -La lectura obre l...

Les meves passes són de flors Les meves passes són de flors. Jo, una vegada, vaig trepitjar el sol: però no li vaig fer mal perquè els meus peus són petitons. Victor Pinho, 8 anys Una llum En el desert una llum immensa en la foscor un llarg cantar de melodia.                                         No ho sé.                                          No sé què era. Potser ecos en l'espai potser un somni del passat. No ho sé. Gertrudis Pareira dos Santos. 9 anys Crida l'atenció l'edat d'aquests poetes oi? No són nens prodigi ni sobredotats. Aquests poemes els he tret d'un llibre preciós que he fet servir molt durant la meva vida laboral. Està escrit per una mestra que tot just acabada la carrera la van destinar a una barriada molt pobre als afores d'una ciutat portuguesa. Estimava als n...

  -Per què a les sèries i pel·lícules per a joves els nois fan cara de f àstic quan una noia diu que la seva amiga té la regla ? -Per què a la majoria de pel·lícules i sèries les mares són bruixes dolentes i molt pesades que atabalen a les filles? -Per què a molts anuncis, sèries i pel·lícules, les noies i dones són harpies entre elles? Per què a les pel·lícules i sèries la gent se'n va al llit a la primera de canvi i mai ningú anomena l'ús de preservatius? -Per què als programes de tv o ràdio la majoria de periodistes dones són molt agressives? -Per què als programes de tv o ràdio la majoria de periodistes dones segueixen demanant l'acceptació dels col·legues masculins? -Per què a Catalunya i a Espanya hi ha hagut conselleres i ministres dones i som uns dels països d'Europa amb la baixa maternal més curta? -Per què les conselleres, ministres, alcaldesses no han defensat alguns drets fonamentals de les dones? -Per què la OMS (Organització Mundial d...

  Expliquen que un dia d'hivern un pare necessitava llenya. Així que va buscar un arbre mort i el va tallar. Però després, a la primavera va veure desolat que del poc que quedava del tronc que havia tallat, sortien rebrots. L'home sorprès i a l'hora amb tristesa va dir a la seva filla: -Estava segur que aquest arbre estava mort perquè vaig veure que havia perdut totes les fulles. No vaig pensar que com que era hivern i feia tant fred, les branques es devien esquerdar i van caure com si al vell tronc no li quedés ni un bocí de vida. Ara m'adono que no era així. I girant-se l'aconsellà: -Mai no oblidis aquesta lliçó. No tallis mai un arbre a l'hivern. No prenguis mai una decisió negativa en temps adversos. Mai no prenguis decisions importants quan estiguis en el teu pitjor estat d'ànim. Espera. Sigues pacient. La tempesta passarà. Recorda que la primavera tornarà. (1) Aquests dies que s'acosta Nadal i estem immersos en una pandèmia que mai no haguéssim ...

El 14 de juny vaig escriure i vam reflexionar sobre negociar amb èxit amb fills i filles adolescents. També vaig escriure que en aquestes edats ja s'han de tenir una sèrie d'habilitats socials adquirides i et deia que un altre dia seguiríem parlant d'aquestes eines tan necessàries x anar pel món i viure en societat: les Habilitats socials.  No són només “normes d'urbanitat imposades per la societat i internalitzades per cada un de nosaltres ... són conductes verbals i no verbals que faciliten una relació interpersonal assertiva"  Verbals perquè ens relacionem principalment amb la parla; no verbals perquè amb el llenguatge corporal expressem moltes coses: amb la mirada, el somriure, els gestos de la cara i les mans. Relació assertiva perquè hem d'aprendre a expressar el que sentim sense ofendre l'altre i també interpretar el que ens diu amb les paraules i més enllà de les paraules(1) “Les relacions socials positives són una de les més gran fonts d'aut...

                                                Ani Choying Dalma                                                           Temps enrere em va caure a les mans un llibre que es deia “Sopa de pollo para el alma”. Em va cridar l'atenció. Els dos autors expliquen que estaven encallats buscant un títol adient x a una sèrie d'històries que havien escrit i un d'ells va recordar que la seva àvia li donava un caldet de pollastre quan les coses no marxaven bé . A ell i a tota la família. Com moltes àvies era sàvia i sabia que quan estem tristos o passen coses desagradables a la nostra vida, un aliment que ens entoni el cos també ens ajuda a entonar l'esperit . Donar consol al cos també és consolar l'ànima. Acceptar la tr...

Fins que la nena o el nen no parlen tenen altres formes d'expressar-se i de relacionar-se amb les persones que l'envolten. I com que encara no pot articular paraules, a vegades t'ho diu a crits o plors. Per què? Si ha menjat o ha fet teta, té el bolquer net, la casa està tranquil·la... Què li passa? Doncs li passa alguna cosa perquè és evident que no tot són flors i violes en la seva vida de persona petita ; les causes poden ser moltes i variades : potser vol cridar l'atenció perquè vol que l'agafin a coll, potser té cargolins de mal de panxa o li estan sortint les dents i li molesten un pilot les genives. O resulta que vol arribar a una joguina que li queda lluny i encara no gateja. Des del punt de vista de l' adult, petits conflictes . Però grans quan encara no domines la parla i no camines. O quan gateges però no arribes a tot. O quan ja camines però no arribes a obrir una porta...O quan t'empipes com una mona perquè et canvien el bolquer i no v...

La crisi del Covid ens fa estar a la majoria de nosaltres, atents a les notícies i controlant les emocions i els sentiments de por i angoixa x tot el que passa i pot passar. La parella pot ser un refugi en aquest temps d'incerteses; un igual amb qui podem parlar de tot, comentar dubtes i plantejar possibles sortides de futur. Però alerta, una cosa és comptar amb l'altre i una altra és penjar-se de l'altre. En aquests posts de parella que he anat escrivint ja has vist que repeteixo molt el tema del “respecte a l'espai de l'altre” No només l 'espai físic, sinó també l' espai mental . Penjar-se de l'altre vol dir no respectar aquests espais. Per tenir una convivència lliure de molèsties evitables en aquest temps de pandèmia, pots tenir en compte 6 actituds bàsiques: No repeteixis les coses: si ja li has dit a la parella que estàs angoixat perquè no saps què passarà amb la teva feina (o amb la feina de la filla) no cal que li diguis cada dia tres vegad...

Setembre i octubre fan olor d'escola , de nens i nenes clenxinats de bon matí i d'adolescents amb cara de son . Aquest inici de curs ha sigut diferent però amb molt d'esforç per part de mestres i alumnes tot va marxant. Degut a la Covid a la majoria de centres s'estan portant a terme canvis com reduir el nombre de nens, buscar espais alternatius... que tant de bo es quedessin per sempre, els canvis positiu s, és clar. Reduir la ràtio d'alumnes és una demanda de fa anys. Els genials redactors de lleis no han trepitjat mai una escola perquè si fos així no posarien 25 alumnes a P3 perquè és una animalada. És una animalada a tots els Parvularis. Com també és una animalada posar 30 o més nens a Primària i a Secundària. I ja no parlem de les ràtios a les escoles bressol !!! Quin país aquest nostre, quin poc respecte als nens i als docents!!!   Doncs bé amb la qüestió del virus el moviment a nivell europeu d 'Escoles a l'Aire lliure està guanyant ...

Després d'uns dies de descans, aquí estic. La Tardor és temps de reflexió. En aquest país nostre i voltants, comença a fer fresca i ve de gust estar a casa amb sofà, llibre o tele amb sèrie i manteta. (Encara que darrerament hi ha hagut tardors que gairebé hem pogut menjar les castanyes i els moniatos de Tots Sants en bikini...)  Doncs bé com que aquesta tardor és inusual perquè ens segueix atacant un virus salvatge i descontrolat, res millor x alleujar l'anim i calmar el mico xiflat que és el nostre pensament quan es desborda, res millor et deia, que unes bones frases  o poemes x reflexionar.  Per reflexionar o simplement pel gust d'escoltar el so d'unes paraules ben escrites. Has provat de llegir poesia en parella? I en família? Nens i nenes són increïbles captant la musicalitat de les paraules ...I les persones adolescents que tens al voltant també agrairan que els hi dediquis un poema ben xulo, llegit en veu alta. Prova-ho, veuràs. I si ho fas de la mà...

Des de l'any 1863 l'estació de la Plaça Catalunya de Barcelona ha sofert diversos canvis i remodelacions . Quan jo era petita, els anys 60 era gris i fosca però a mi m'agradava molt perquè quan hi anava amb els meus pares i les meves germanes era x anar a esperar familiars molt estimats o bé perquè marxàvem ...  Ara és igualment soterrada però molt ben il·luminada i amb espais amples. Per qüestions personals o de feina he utilitzat molt el tren de Rodalies que va i ve del Maresme a Barcelona. M'ha agradat sempre aquesta estació i el que no sabia era que la va remodelar una arquitecta: Anna Bofill Levi. Moltes persones coneixen el cognom Bofill pel germà arquitecte, però potser poques saben de l'existència i el treball de l'Anna; aquesta societat masclista que tenim segueix silenciant les dones... Les transparències i les formes semicirculars que la Sra. Bofill va crear per a l'estació de Plaça Catalunya el 1992 , donen una sensació d'amplitud...

Pot ser que tinguis un fill o filla amb tendència a veure les coses negres. Tranquil·litat, hi ha remei. Et preguntes: com pot ser si a casa tots som alegres com castanyoles???  Naixem amb una temperament que és innat però resulta que el caràcter és modificable i canviable , per tant pots ajudar al teu fill a no deixar-se arrossegar per pensaments negatius (en un altre post parlarem de temperament, caràcter i personalitat ). Des dels 5 o 6 anys nens i nenes s'adonen que tenen un pensament intern que des de fora els altres no podem “veure” . S'adonen que tenen com una  “veueta interior” que to t el dia xerra. És en aquesta veueta interior que podem incidir si té tendència a pensar en negre. Silenciant aquesta veu l'ajudem a calmar-se, calma la ment, calma el cos. Els budistes ens parlen del “mico boig” pensaments que salten i salten i ens cansen moltíssim. Des de fa uns quants anys s'ha vist que els pensaments influeixen en moltes de les coses que fem i en...

Un dia caminava x la platja i el sol no em deixava veure res. Vaig pensar: Necessito unes ulleres de sol. Em puc comprar unes Calvin Klein que he vist super guapes a l'Óptica. Vaig anar a la botiga decidida a comprar-me-les però quan vaig saber-ne el preu em vaig esgarrifar!!! Eren precioses però caríssimes. I rumiant rumiant vaig arribar a la conclusió que és molt diferent “necessito” que “vull”; és molt diferent tenir necessitat d'alguna cosa que desitjar-la. I està clar que en aquesta societat occidental nostra tot ens empeny a consumir, no per cobrir necessitats bàsiques sinó per pensar que necessitem sofisticacions. Una de les bones coses que ens ha procurat passar aquest virus salvatge que encara tenim al voltant, és que molts ens hem adonat que podem viure amb menys i més simplificadament. Hi estàs d'acord? Donant voltes al tema necessitar-voler em va venir al pensament la Piràmide de necessitats humanes de Maslow (veure imatge a dalt) Abraham Maslow (1908-...

Avui començo amb un video que em va arribar fa un temps i el vaig guardar perquè em va semblar preciós: una lliçó de paciència i amor d'un pare amb el seu fill petit en plena rebequeria.  Osterrieth i  Gessell psicòlegs evolutius (1 ) ens expliquen que tots els nens i nenes passen per una fase d'oposició i de tossuderia, cap els 2 anys i fins els 4 més o menys.  Hi ha rebequeries insuportables i n'hi ha de més lleus; la intensitat depèn entre altres factors del caràcter del nen i de la resposta dels adults que l'envolten. Tots els blogs de criança -et passo links- parlen d'aquesta fase i no em repetiré. Només recalcar uns quants punts bàsics que et poden ajudar, algun d'ells són preventius, vull dir que poden reduir-ne la freqüència: 1- Cap a l'any el teu nen o la teva nena comença a gatejar. Ajuda'l a explorar l'entorn, afavoreix el seu desig d' investigar. A casa tapa els endolls, treu dels mobles objectes que es puguin trencar; als...

Ella es deia Dolors Aleu i Riera, va néixer a Barcelona el 3 d'abril de 1857. Després de fer el Batxillerat es va matricular a la Facultat de Medicina el setembre de 1874 i va acabar 5 anys després amb un expedient brillant (1) Aleshores la facultat estava situada al carrer del Carme de Barcelona.  Com que les dones tenien prohibit estudiar, el seu pare -que tenia un càrrec a l'Ajuntament de Barcelona- li va posar dos escoltes perquè pogués anar a classe sense que l'ataquessin x ser una noia!!! Tres dones més van fer la carrera a Catalunya: Elena Maseras Ribera Martina Castells Ballespí Dolors Lleonart Casanovas Les dues primeres no van arribar a exercir per raons diverses (2) Dolors Leonart sí però va ser posterior a la Dra. Aleu. Quan els “intel·ligents” homes governants d'aleshores, rectors d'universitat i altres van veure que moltes dones volien accedir a estudis superiors “van treure un reial decret el 1882 que prohibia que fessin el batxillerat”(3) Espany...