La més gran de la Tribu (...i feminista)

Avui començo amb un video que em va arribar fa un temps i el vaig guardar perquè em va semblar preciós: una lliçó de paciència i amor d'un pare amb el seu fill petit en plena rebequeria.  Osterrieth i  Gessell psicòlegs evolutius (1 ) ens expliquen que tots els nens i nenes passen per una fase d'oposició i de tossuderia, cap els 2 anys i fins els 4 més o menys.  Hi ha rebequeries insuportables i n'hi ha de més lleus; la intensitat depèn entre altres factors del caràcter del nen i de la resposta dels adults que l'envolten. Tots els blogs de criança -et passo links- parlen d'aquesta fase i no em repetiré. Només recalcar uns quants punts bàsics que et poden ajudar, algun d'ells són preventius, vull dir que poden reduir-ne la freqüència: 1- Cap a l'any el teu nen o la teva nena comença a gatejar. Ajuda'l a explorar l'entorn, afavoreix el seu desig d' investigar. A casa tapa els endolls, treu dels mobles objectes que es puguin trencar; als...

Ella es deia Dolors Aleu i Riera, va néixer a Barcelona el 3 d'abril de 1857. Després de fer el Batxillerat es va matricular a la Facultat de Medicina el setembre de 1874 i va acabar 5 anys després amb un expedient brillant (1) Aleshores la facultat estava situada al carrer del Carme de Barcelona.  Com que les dones tenien prohibit estudiar, el seu pare -que tenia un càrrec a l'Ajuntament de Barcelona- li va posar dos escoltes perquè pogués anar a classe sense que l'ataquessin x ser una noia!!! Tres dones més van fer la carrera a Catalunya: Elena Maseras Ribera Martina Castells Ballespí Dolors Lleonart Casanovas Les dues primeres no van arribar a exercir per raons diverses (2) Dolors Leonart sí però va ser posterior a la Dra. Aleu. Quan els “intel·ligents” homes governants d'aleshores, rectors d'universitat i altres van veure que moltes dones volien accedir a estudis superiors “van treure un reial decret el 1882 que prohibia que fessin el batxillerat”(3) Espany...

L' antropòleg Gregory Bateson descriu que a la natura una parella d'animals com els eriçons, en aixoplugar-se en una cova han de buscar una adaptació recíproca x evitar punxar-se. El mascle espera que la seva parella s'instal·li x col·locar-se ell. La femella es reinstal·la segons com està posat el company i així fins que aconsegueixen poder estar junts sense punxar-se, escalfar-se mútuament i dormir. Això ens va bé x parlar de convivència i benestar. Per estar bé la parella (o les persones amb qui convius) i estar bé tu, pot ser útil reflexionar sobre aquests aspectes: 1- Mantenir les distàncies sense ocupar l'espai de l'altre. Espai físic i mental (et remeto al blog del 29 d'abril “ Ieeep som mamífers ” si no el vas poder llegir perquè parlava d'això) Clara Còria especifica “temps x viure i espais x créixer” (1) 2- El recorregut de dues persones que decideixen conviure passa x diferents fases que requereixen “ajustaments” com ens explica molt bé ...

Germans Calvet-Escribano, que no es van barallar gaire La relació entre germans és especial i diferent de qualsevol altre relació. Germanes i germans poden ser amics o enemics, companys íntims o companys de joc; també poden ser com un mal son: un ésser humà corcó per a l'altre, un “abusa enanos” si és més gran o un busca-bregues que només fa que empipar, sigui el primer, el segon o elquart!!! Germanes i germans poden ser mestres dels petits, ja ho diu la dita “Germà gran pare petit” (1) en algunes cultures en tenen cura com si fossin adults. Hi ha famílies on aquests estats poden canviar d'un dia a l'altre, o d'una setmana a altra, passant de ser tan amics a tractar-se fatal. Els germans de qualsevol edat ajuden a minimitzar l'ansietat quan s'han de separar dels pares, o quan s'enfronten a situacions noves, gràcies a la força que té el vincle fraternal . Son també molt i mportants per al desenvolupament social i cognitiu. Tenir germans vol dir aprendre ...

Quines dones tan interessants i valentes!!! Les Beguines van ser dones que van dedicar la seva vida a l' espiritualitat a l'Edat Mitja , sense dependre de cap ordre religiosa. Provenien de tots els estrats socials i se sap que moltes deixaven en herència el que tenien al Beguinatge en morir. Van organitzar un tipus de vida poc usual en aquella època on les dones tenien dos camins: acceptar casar-se amb qui la família els triava o entrar en un monestir i fer-se monja. Ens explica MªMilagros Rivera Garretas (1) que formaven petits grups de dones que vivien de les seves rendes, si les tenien, i sobretot del que treballaven: a l'artesania tèxtil, assistint a malalts, copiant escrits i miniatures, donant classe a nenes o demanant almoina. Sempre oferint els seus serveis a la comunitat on vivien. O sigui eren econòmicament independents. Va ser una forma de vida inventada per dones i per a dones, sense seguir les ordres de jerarquies eclesiàstiques o de marits, en una societa...

“ Si una relació de parella et fa plorar, et fa sentir inferior, si no et fa ser millor persona, no et convé, deixa-la córrer. ” Això ho deia Francesc Rovira (1)psicòleg i pedagog de qui vaig tenir la sort de ser-ne alumna. La frase ens serveix també per aplicar-la a la relació amb amigues i amics. Una relació que et fa et faci sentir com una piltrafa, que et fa creure que ets inútil, no et convé. Una relació de parella o d'amistat que et valori ,que et fa ser millor persona , que et fa sentir més feliç, aquesta és la que et convé. Durant anys va córrer el mite de la “ mitja taronja ”: trobar una parella era buscar algú que et complementés, et van fer creure que eres algú incomplet i que necessitaves l'altra meitat que et faltava = gran burrada!!! Els éssers humans som éssers complets . Tu no necessites ningú que et vingui a completar, senzillament perquè ja ets una persona sencera. Està bé trobar una persona que estimis i t'estimi partint del convenciment que ets ...

Primer quatre idees sobre aquesta fase tan important de la vida. La pubertat és un fenomen universal , l' adolescència un fenomen social . Tots els nens i nenes del món “ passen x un procés de maduració sexual, acompanyat d'altres canvis físics, que assenyalen la transició de la infància a l'adultesa . La pubertat comprèn el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries i culmina en la capacitat de reproducció.” (1) Aquests canvis físics van acompanyats també de canvis a nivell psicològic. L'adolescència és un fenomen social perquè es desenvolupa diferent segons les cultures . Hi ha molts llocs del món on es fan ritus de pas i llocs del món on es considera adolescent aquella persona que ja no és un nena però no és una adulta encara. Al nostre món occidental hi ha països on l'adolescència sembla que s'allarga i s'allarga.. . molts adults es queden penjats en aquesta fase i actuen com si fossin adolescents quan, per edat, s...

Avui et faré cinc cèntims de dues dones que ens aporten molt , com a dones , com a persones creative s i lluitadores , com a exemple de no defallir encara que les situacions siguin adverses. I per què les he triat? Per 3 motius: 1- Perquè després del confinament que hem viscut degut a la pandèmia pot ser que tinguis moments de tristesa o de nervis davant la incertesa del futur. Llegir sobre dones que li han plantat cara als obstacles tranquil·litza i anima. El passat ja no el pots canviar , el f utur és misteriós perquè hi ha factors que no depenen de tu. Aprofita i viu el present doncs. Para, llegeix, pensa, i veuràs com la ment es calma.  2- Un altre motiu és perquè malauradament molta gent no les coneix. Una és d'Egipte, l'altra catalana. 3- Perquè reconèixer la feina de dones treballadores, transgressores i valentes ens fa fer pràctiques x reconèixer també la tasca de dones properes, mare, àvies, amigues... Començo x Nawal El Saadawi. La v...

Aquests dies que moltes parelles han estat hores tancades a casa degut a la pandèmia, seria bo reflexionar i adonar-nos del què ha anat bé , què ha anat malament i què es pot millorar.  Què fas quan la conducta de l'altre et resulta irritable?  Què pots dir com a membre d'una parella quan et sents poc atesa? Què pots fer quan trobes a faltar la seva companyia perquè està moltes hores atenta a les pantalles? Parlar . Posa en paraules el teu malestar. Les paraules han de servir x comunicar-nos expressant el que sentim. Hem d' evitar que siguin dards que fereixen a l'altre. Aquí van unes quantes suggerències: 1- Parla des del teu jo, no posant com a protagonista l'altre. És diferent dir: - Ets molt maleducat; quan estem amb amics m'interromps quan parlo que dir: no em tornis a interrompre quan parlo; em sento molt trepitjada quan m'ho fas. La segona frase no ofèn. Has reaccionat amb Respecte a l'altre. 2- Evita el mai...

A què jugo amb el meu fill tan petit? Què li deu agradar a la meva filla  tan petitona?? Anys enrere es creia que la nena i el nen nounat era un ésser passiu. Se suposava que els primers mesos era com un espectador; l'acció la feia la mare o (persona que en té cura en endavant ptc)i ella era un simple receptor. Gràcies als estudis de psicòlegs i pediatres s'ha vist que això no és en absolut cert . La nena i el nen interactuen amb les persones que en tenen cura, creant-se així una relació que va i ve. La mare respon segons el que ell o ella faci. I la petita respon segons què faci la mare o qui el cuidi. Si tens més d'un fill hauràs notat que cada un és diferent , ja des dels primers dies. Encara que sembli que fas més o menys el mateix i l'entorn sigui similar, les respostes són diverses , perquè cadascú és diferent i respon diferent als estímuls externs. Les primeres setmanes si observes el seu llenguatge corporal pots interpretar moltes coses: quan...

Feminisme no és el contrari de masclisme.  Masclisme segons Victoria Sau (2000) és el conjunt de lleis, normes, actituds i trets socioculturals de l'home amb la finalitat, explícita o implícita de mantenir i perpetuar l' opressió i submissió de la dona a tots els nivells: sexual, procreatiu, laboral i afectiu... Feminisme no és res de tot això contra els homes, com ja dèiem al post anterior. Et passo una sèrie de precioses definicions de feminisme que han escrit o dit vàries autores, per llegir-les poc a poc, per reflexionar i ajudar-te a aclarir idees, per compartir amb la parella si en tens, o amb el fill, la filla o el nét, o amb l'amiga... Deia Rosa Sensat Vilà (foto )  l'any 1916 que el Fem. era un problema d' educació . Mestra i formadora de mestres va treballar tota la seva vida amb mètodes didàctics de caràcter obert, participatiu i laic. En un moment en que moltes nenes no anaven a escola i si hi anaven se'ls ensenyava tasques domèstiques, ella...

Aquests dies de final de confinament es parla de tornar gradualment a les f eines però no està clar com es farà la tornada a escoles i instituts. Hi ha rumors que a Catalunya es sortirà abans de l'escola a la tarda. Abans de tocar horaris de les criatures s'han d' arreglar els horaris dels progenitors. O canviar-los a l'hora. Fa poc vaig estar a Suècia i Noruega. Em vaig fixar que a les hores d'entrada i sortida de les escoles no hi havia avis ni àvies recollint infants. Tot eren mares i pares, perquè això és el normal: poder acompanyar i recollir les teves criatures. Aquest temps confinats s'ha posat en valor tota la feinada que representa tenir cura de criatures, persones grans , persones deficients . Molts pares s'han adonat de quan esgotador pot ser cuidar persones depenents o infants quan no hi ha xarxa que pugui acompanyar. Fa anys que economistes feministes parlen de la necessitat d'un canvi social que no basi el progrés d'u...

El feminisme no va en contra de ningú. Hi ha molta confusió i molta por a utilitzar la paraula. Veig noies joves que no es consideren feministes perquè diuen que tenen bons amics homes. Si us plau!!! Moltes de nosaltres tenim una bona parella, companys de feina educats i solidaris, mestres i professors bellíssimes persones, un pare que ens ha donat bons exemples de vida... Deixa de marejar la perdiu i contesta aquesta pregunta: Defenses els drets humans de la meitat de la humanitat? Doncs ets feminista. No facis el joc als que, per desprestigiar les feministes diuen que van en contra dels homes...que volem poder, que les dones volem ser iguals per segons què i per segons què no... Més preguntes: Iguals a qui? La igualtat de drets al món occidental en les darreres dècades, sembla que ha consistit en assimilar els valors masculins imperants en la societat patriarcal. A la feina, a la política, als mitjans de comunicació o t'adaptaves al model imperant o t'aixafaven o t...